EL PAPA FRANCESC NO ES MULLA

Vaig veure l’entrevista que li van fer a la 4 al Papa Francesc i la veritat és que em va decebre força. Em va semblar un llop amb pell de xai, ple de paraules amables per tothom, amb principis molt progres, però que a l’hora de concretar i prendre partit realment pels febles es posava a xiular i a mirar al sostre.

No n’hi ha prou amb defensar teòricament una església dels pobres. Si realment es creu que ha de ser així, Jesús va marcar el camí: vendre tot el que es té i donar-ho als pobres i no sembla que aquesta possibilitat hagi passat ni remotament pel magí del Papa, que amb els gestos individuals i molt meritoris d’alguns religiosos sembla que ja en tingui prou (podem pensar amb el pare Manel o amb Càritas).

Un altre aspecte és la crítica que va fer el Papa als integristes catòlics. En cap moment no va citar l’Opus Dei i encara menys es pot dir que hagi fet una política de destitució d’aquests fanàtics perillosos en favor de clergues més tolerants i oberts.
La majoria de bisbes catalans pertanyen a l’Opus i això, si en Papa està contra l’integrisme de debò, hauria de canviar.

La pregunta i la resposta sobre el dret a decidir de Catalunya va ser de manual. La pregunta va ser molt clara: creu que els catalans tenen dret a la independència o no? La resposta va ser un batibull incomprensible que es pot interpretar com es vulgui: que no tots els pobles que lluiten per la independència ho fan de manera justa i que s’havia d’anar cas per cas. Coi. No n’hi ha prou per a que la majoria d’un poble vulgui decidir sobre el seu futur per a que aquesta decisió – sigui la que sigui – sigui justa?

És clar que si el Papa és progre les primeres revolucions les hauria de fer a l’església, que continua funcionant com un ens misògin i feudal. Les dones hi haurien de tenir els mateixos drets que els homes. I no haurien de ser els bisbes i els cardenals els qui triessin el Papa i el Papa qui triés els bisbes i els cardenals sinó que haurien de ser els fidels, és a dir la gent, els que triés l’un i els altres. I justament d’això no se’n va dir ni mu, ja veus.