Jo no estic en guerra

Jo no estic en guerra.
Amb ningú. Digui el que digui el president del Consell Judicial.
A mi què m'ha fet el Paki de la cantonada? L'hi compro les cervesses Moritz, i això que la seva religió li prohibeix l'alcohol. Però la pela és la pela. Tanmateix, el farmaceutic de dos carrers més enllà, és de l'Opus. I no em vol vendre els condons quan els necessito (menys del que m'agradaria). Qui és un fanàtic? Jo, si m'haig de pegar, abans ho faria amb el farmaceutic.
Hi ha una colla de fills de puta que posen bombes als transports. Bé, no aniré a demanar signatures per què els rebaixin la condemna. Però tampoc hi estic en guerra. Com no n'estic amb els peruans (ni ho està el senyor jutge) que roben a les autopistes. Són dos tipus de delinqüents, uns més perillosos que altres però delinqüents.
O també estem en una guerra de civilitzacions amb els inques? O, potser, si són cristians són de la nostra civilització? O, potser, perquè parlen castellà son dels nostres?. O no, perquè soc català (i per tant no sóc de territorio nacional). Perquè, si no vaig errat, els peruans no són mediterranis i els moros que arreglen la botiga d'abaix sí.
Ben mirat, què és una civilització? Hitler i Bakunin són dos personatges de l'anomenada civilització occidental. I són ben diferents. Tant com un comunista magrebí i un fatxa indonesi. Dels Sukharto de tota la vida, vaja. Una civilització no és res més que un esquema, una construcció per tal d'anar agrupant les manifestacions culturals dels éssers humans.
I jo no estic en guerra. Com diria Bukowski, sóc al·lèrgic a la roba militar. Em provoca picors.
I d'altra banda si això en diuen guerra que baixi Petain i ho vegi. Per que si ens assusta que es morin 200 persones o 60 en cada atac, què en diríeu de les desenes de milers que morien a Verdún diariament. O dels 60.000 morts civils al bombardeig de Dresden. En una nit.
Això d'Al-Quaeda... només delinqüència... de civilitzacions.