El nan intrús

M'agrada molt aquest poema, és dels que fa reflexionar i efectivament penso que tots tenim aquestes dues parts, aquest món contrari on hi ha bé i mal, però millor gaudir de petites coses, intentar tirar endavant i fent que cada dia sigui nou i diferent.
Abraçades

Aquest nan el tenim tots dins el nostre cap. Es tracta de conviure amb ell de la millor manera possible. Una d'elles és fer-lo parlar, o escriure. I és el que tu fas. Escrivint deixes anar el que sents, el que penses. Fas bé. Ho fas molt bé i és molt recomanable. I no és un elogi barat, és sinceritat escrita. M'agrada comentar les coses que m'agraden. No acostumo a comentar les coses que no m'agraden. Tampoc em considero ningú capaç de jutjar massa. Expresso la meva opinió i punt. Ja et trobaràs amb aquells que estan per sobre del bé i del mal,que et donaran consells o opinions. i que et puntuaran amb nota baixa. Hi ha de tot i és normal. Jo crec que sempre és millor agafar el costat positiu i anar endavant per aquí. Però és lògic que hi hagi opinions per tots els gustos. A mi, aquesta poesia teva m'ha encantat, per la seva sinceritat i recreació. Una abraçada i fins aviat!

aleix

Quanta raó tens. de ben segur que tots tenim un nan que fa el que vol amb nosaltres. Ara rius, ara plores....i ell connecta i desconnecta..
Jo també vull un caça nans , per viure en alegria immensa!! tot el dia en "on"
una abraçada literària

Ens fan la guitza,
ens volen absorbir...
però nosaltres tenim la clau
per fer-hi cabre tan sols el bon talent
perquè de nans emprenyedors no en volem per dins!!

Un bon poema magalo.

Una abraçada ben literària.

cal afrontar amb força i valentia fins treure fora els fantasmes de la tristor i l'angoixa i entregant-se als qui ens estimen trobar de nou la felicitat

una salutació cordial marta

j.