02

Un relat de: Sole Ole

Polifonic i salvatge,
és el so del seu viatge.
Un cantant de pluja,
com un silenci de catedral.
Ara que tot sona industrialitzat
l'orqesta de la lluna és només per l'home horitzontal.

Alguna inutició microscopica
en la meva elecció sense raó.

L'artista crema tot el seu art,
jo em guiso en ell.

Amb controversia
mira l'obertura de l'horitzó.
La bonhora que em diu :
dema, crec, naixerà un nou dilluns,
està be,
no ho tombis,
no abandonis.

Concient de lo alt que és el pic
baixa del seu poble,
flexe de plaer,
per veure com l'estupidesa corre darrera d'una pilota.

L'artista crema tot el seu art.
Està be,
no et tombis,
no abandonis.
Jo t'asseguro una pilota.

sasseguret una pilota.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Sole Ole

16 Relats

21 Comentaris

19549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
No és que sempre escrigui amb accents oberts i fent faltes d'ortografia, però els taclats francesos sòn lleugerament diferents...
i em posen lleugerament nerviosa perque no trob totes les tecles.