L'estació de l'Est

Es trobà perduda. Un bufó la portà dins d'una maleta i la deixà tirada al vell mig de l'estació de tren. Sola, amb migranya, treu el cap del sac,
despentinada,
despintada,
despistada.
Beu un home. "En Jeff Buckley" pensa.
No lluny d'allà, repenjada a la quarta columna esquerra una nena, amb ulls d'haver viscut masses coses, la mira i se'n riu.
Llavors se n'adona: va tota nua, plena de draps estripats per tot arreu. Les rialles de l'altre ressonen pel sostre de l'estació i les rates corrent amunt i avall espantadisses.
Es trobà perduda. Pensà que ja tot s'havia acabat : els somnis, l'esperança, les ganes…

I en mig d'aquella fredor industrial pensà en la mar, en el so de les onades, la flaire de la sal, la sorra enganxada a la pell.