El millor.....

Això dels bombons ha estat genial! Una gran frase, una gran comparació... m'encanten els bombons de cirera i licor!! Quina inventiva jeje
petons.

Com a pare que sóc t'he de dir que has posat veu a moltes sensacions

aquest recull de sensacions que experimentes quan arribes a la maternitat o a la paternitat...

"Venem seguretat i experiència,
encara que les cames tremolin,
protegim a aquestes personetes,
que en nostra foscor són llums d'oli."

Pateixes per ells, et donen la felicitat, però el més important és treballar per a aconseguir que siguin .... el millor per als altres.

Bones reflexions, angi, m'agrada la poesia en les que les has embolcallades.

Una abraçadassa!

Un poema preciós ple de sentiments tendres i quotidians davant d'un infant que ens obre el seu univers de sensacions.
M'ha agradat molt, enhorabona.
Bon Nadal!

m'ha agradat

els madurs, els adults, els pares, els experimentats, els tant protectors... els EDUCADORS... han de reconéixer que són els petits, els fills els que els formen, els canvien, els eduquen, els transformen...
què bé que escrius, xiqueta!
una abraçada!

Aquesta poesia es maca, presiosa i bella. M'ha alegrat el dia, de veritat, segueix escribint per què tens futur amb això!!
Adeu!!

I sobretot m'ha agradat aquesta comparació:

"reventa la felicitat amb ses abraçades,
com el licor de cirera als bombons."

Salut!

Com que no sóc pare no puc arribar a assaborir de ple el relat, tan sols arribo a sentir la Tendresa que demoren les teves paraules. Dedica-li temps, us el mereixeu...

Salut!

Quan veig la cara del meu fill quan dorm:

Dorm la bellesa als seus rostres,
del cor surt bategant des del fons,
reventa la felicitat amb ses abraçades,
com el licor de cirera als bombons.

no ho podria dir millor! M'ha agradat molt no havia llegit res teu( de fet sóc bastant nova per RC) i realment és un poema tendre.
bons relats!Et llegiré.

Molt dolç, serè, tranquil, entenc perfectament el que sents. Molt ben treballat.

m'ha encantat. fantàstic

El amor que sent una mare per el seu fill, no es pot descriure en paraules de tant inmens que és.
Pero tu u es fet força bé, i m'agradat molt el teu poeme.
Una abraçada.

de tenir aquesta mare que es desviu per tu i que et deixa tants versos amb tantes veritats privades i íntimes, tants trossos del seu amor vessats i compartits per tots aquells que, sense conèixer-te, ja t'estimem una micona pels seus mots carinyosos i tendres...

felcitats angie, per la sort que teniu les dos...

"reventa la felicitat amb ses abraçades,
com el licor de cirera als bombons"

bona expressió, aquest és el camí!

fost