EL MEU ENEMIC

Un relat de: Materile



EL MEU ENEMIC

Havia estat tota la meva vida feliç. Tot ho recordava a la perfecció i no necessitava cap crossa. Tot ho tenia present, com si la llum del sol il•luminés aquell espai tancat que ningú podia percebre, amb tots els seus racons. Eren tantes les coses que sabia que si hagués volgut les hauria pogut convertir en armes. Però no, no ho vaig fer mai, vaig pensar que no ho necessitava. I ara... es presenta, sense dir res. Bé, primer va ser una lleugera insinuació que em passà desapercebuda, després va ser com un joc que es repetia quan ell volia.

Un dia d’estiu, molt calorós i xafogós, buscava les claus del pis, i per més que les vaig buscar no les vaig trobar. Estava desesperada perquè no m’havia passat mai, sort que, tot d’una, com si s’encengués una llumeta, vaig recordar on eren; no ho comprenia, perquè havia revisat tots els racons amb molta cura i no les havia vistes.

Els mesos van passar tranquil•lament sense cap més ensurt: amb els seus dies i les seves nits. Però un dia hi va tornar; aquesta vegada la seva broma va ser més pesada. Havia de tornar a casa i no vaig saber quin era el camí que havia d’agafar, allà, en ple bosc i amb un capvespre més fosc del normal, els núvols amenaçaven amb pluja; vaig estar mirant i remirant a veure si podia intuir on era el camí de tornada; em vaig espantar, però el vaig trobar. El pitjor va ser el dia que no recordava res: no sabia res! Després de no sé quant de temps vaig sentir unes rialles que no paraven i que cada vegada eren més fortes, fins que les vaig reconèixer.

--Per què m’ho fas? –li vaig dir--. Què t’he fet?
--Ets meva perquè vull i només vull que siguis meva. Ningú es pot escapar dels meus desitjos. M’ha costat molt vèncer-te, i ara no et deixaré escapar!
--T’odio!!! Vés-te’n de mi, Alzheimer, t’odio!!!
--Jo també t’odio i no et deixaré fins que t’hagi destruït, Memòria!!


Aquest relat és per a participar al concurs de "SENTIMENTS" Aquest més li correspont ODI.

Comentaris

  • Ara que l'amic Joan n'ha fet la lectura,[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2013

    he vist que jo no t'havia comentat aquest relat. Potser el primer cop que el vaig llegir no vaig saber què dir, però ara puc confirmar que és un gran relat, molt ben portat i ben trobat. M'ha agradat, feia dies que no llegia a relats i avui m'ho he passat bé amb els quatre que he llegit, tots ben aconsellables.

    Bon nivell aquí Materile!


    Ferran

  • L’enemic a casa...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-02-2013 | Valoració: 10

    L’enemic a casa. Aquest, aquest és l’enemic que ens presentes. Una altra vegada ens amagues força bé la sorpresa final..
    Un tema força trist. Un tema que cada vegada se’n parla més i, si donem una ullada al nostre voltant, llastimosament, tots en sabem d’algun cas.
    —Joan—

  • Quina cruesa !![Ofensiu]
    Ita | 12-11-2012 | Valoració: 10

    Caram, que dur !! Està molt bé aquest doble joc ; primer sembla que parlis d'un home. M'agrada molt aquest canvi literàriament parlant. Des del cor, m'adoloreix el tema. Petons Matarile !

  • La lluita de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic relat de lluita, de supervivència, de realitat mal que ens pesi. Has descrit molt graficament el que és l'Elzeimer, tothom ho pot entendre, i el que pot representar quan avança. La conversa final posa noms i congnoms sobre la taula, ens personifica el problema. És un tema trist, però l'has tractat tan tendrament! Una abraçada Maria Teresa.

    Aleix

  • joandemataro | 30-03-2012 | Valoració: 10

    gràcies maria teresa, realment la primavera entra amb força !!!

    una abraçadeta i fins aviat
    joan

  • Un bon motiu per odiar[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-03-2012

    Jo també sentia curiositat per saber contra què anava dirigit el teu odi, així que he vingut fins aquí per descobrir-ho.
    Un cop llegit el relat, veig que has trobat un bon motiu per odiar, ni més ni menys que aquell mal que es menja els records de la persona a qui envaeix! A partir d’aquí, la desmemòria progressiva devora la vida sencera d’aquell individu...

    Has triat bé, doncs, entre els temes possibles, i ho has enfocat des d’una primera persona que li afegeix força.
    El diàleg final li proporciona un dramatisme que s’escau perfectament amb la narració precedent: en conjunt, una bona feina, Maria Teresa!

    M’alegra veure que continues participant en la convocatòria sobre els “Sentiments” i que hem tornat a coincidir aquest mes. Ara només em resta desitjar-te sort en el concurs!

    T’envio una abraçada amistosa,
    Unaquimera

  • dura situació[Ofensiu]
    magalo | 17-03-2012

    Un relat emocionant Materile. Jo recordo la meva àvia que va patir-ho i va ser molt dur veura com ella ,al principi, entristia sabent que li marxaba el cap mica a mica. Després la meva mare gairebé es posa malalta els anys que la va cuidar.

    Ens anem trobant per aquí, petons.
    Marta

  • Molt bon relat.[Ofensiu]
    free sound | 17-03-2012 | Valoració: 10

    L’Alzeheimer i la malaltia,
    una realitat del dia a dia.
    La memòria cal gaudir-la i abraçar-la,
    com a l’escriptura estimar-la.
    Una abraçada

  • El pitjor enemic[Ofensiu]
    Illadestany | 17-03-2012 | Valoració: 10

    Si, no hi ha pitjor enemic que aquest que ens ho fa perdre tot. En la nostra memòria hi ha la nostra essència, allò que som i que hem estat, i encara bo que havia estat feliç tota la vida, i que no l'havia perdut lluitant contra els seus propis dracs, com fem tots massa sovint.

  • Un relat molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 16-03-2012 | Valoració: 10


    Poses a la graella l’enemic invisible que a poc a poc es va apoderant de la lucidesa atrapant amb la seva teranyina invisible al pobre incaut que ha tingut la mala sort de trobar-lo. Esperem que es descobreixi aviat una arma per poder combatre’l
    Una forta abraçada

  • molt bon relat maria teresa...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-03-2012 | Valoració: 10

    amb un fil d'intriga que no dóna cap pista d'aquest desenllaç final.
    un final que sorprèn i fa que es torni a llegir el relat....

    abraçades, i recorda no deixis d'escriure!!!

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: