El meu darrer desig

Un relat de: Júlia Vic

EL MEU DARRER DESIG


Un dia qualsevol,
a un vianant qualsevol.
Avui m'has trobat morta, amic
i no saps què fer amb mi.

No truquis als enterradors encara,
no encarreguis la caixa de fusta,
no em prenguis mides,
no.

Espera, asseu te i pensa en mi.
Qui sóc, què.
Ves a la llar.
Cerca pels calaixos.
Trobaràs papers,
records i penes.

Tots aquests paperots em pertanyen.
En sóc jo.
Totes les cartes d'amor, de mort i de vida.
Sense elles jo no sóc res.
Agafa les i fes ne una pila prop meu.

Pentina els meus cabells,
i vesteix me de llarg
de la color del fang
perquè faci contrast amb la meva pell.

I porta'm al foc
a mi i als papers.

Pren les cendres
i porta les a Girona
i una nit clara d'estiu
llença les a la Conca.

La Mediterrània serà el meu darrer llit
allí hi aniré a fer el meu darrer son.

I
quan portis una noia
a banyar de nit,
sabràs que vetllo per tu
des de dins.

I
quan estiguis trist
fes un foc a la sorra
tot cremant pals de la India.
La cendra et portarà olors
d'un temps passat
en què tu i jo érem allà.

Júlia. Barcelona 1977.


Comentaris

  • Bonica reflexió[Ofensiu]
    llamp! | 28-04-2007 | Valoració: 8

    Moltes vegades penso en el meu últim desig, i de com moriré i m'enterraran. Només desitjo que els meus poemes no es cremin, però tampoc quedin en un armari tancats. Espero de la mort, que sigui un camí iniciàtic vers l'amistat i els bons costums. També tinc pensaments romàntics tipus el teu, que se m'ho enduguin tot i que em cremin amb els escrits, fotos, etc. i em llencin les cendres per un barranc o al mar. Crec que és un tema de molta actualitat.

  • La poesia de l'hora darrera...[Ofensiu]
    F. Arnau | 28-04-2007 | Valoració: 10

    He llegit alguns dels teus poemes, i ha estat tota una troballa.
    Comente aquest, doncs sempre he tingut una debilitat especial per la Poesia que parla de la Mort. Sóc un deixeble del poeta de Burjassot, poble veí del meu, Vicent Andrés Estellés , i per a que pugues fer-te una idea, t'envie el meu poema MORT A LA CARTA, que diu així:

    "Jo vull una mort sense rebombori,
    una mort humil, com d'anar per casa,
    no com aquelles morts amb grans aldarulls,
    de penes, dolors i totes eixes coses.

    La mort deu d'ésser com una amiga nova,
    una presentació i anar-se'n de viatge
    sense fer les maletes, lleuger d'equipatge,
    les claus de ta casa no cal agafar-les,
    tampoc les del cotxe, el viatge és debades,
    el que duus damunt, mocador i tabac.

    La mort és també com una antiga amant,
    de sempre la tens ben a prop, esperant,
    tu la veus com se'n va amb altres amants,
    en el fons t'és fidel i no t'oblida mai...



    *** 8/VIII/2.001

    Una forta abraçada, i endavant amb la teua magnífica poesia!!!

    FRANCESC (Un poeta valencià)

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Vic

Júlia Vic

27 Relats

63 Comentaris

33044 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Nascuda el 1963 a Barcelona
Tinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.