El meu amic Pau

Ell és el meu amic, riem, parlem i confiem l'un en l'altre. Ell és especial i ha estat allà quan l'he necessitat i jo he estat quan ha volgut que una mà l'acompanyés.

En Pau s'ha atrevit a dir-me totes aquelles veritats que ningú diu per por. Ell ha sentit el meu dolor a la seva carn, m'ha escoltat en cada instant en el qual necessitava ser lliure i parlar. M'ha aconsellat deixant-me autonomia m'ha cridat l'atenció quan la meva vida estava apropant-se a un precipici.

Tan a prop avegades i tan lluny unes altres... Però el meu cor no s'oblida d'ell, l'estimo moltíssim, i es que ell és un d'aquells amics que són per sempre. No t'exigeix res, s'obre per donar-te tot allò que necessites, sense esperar res, però el que ell no sap és que tot el que ha fet, fa i farà, l'ha convertit en aquella persona que un no vol deixar marxar com un tressor sentimental del que et costaria la vida despendre't.

No sé si ell sap que l'estimo tant, perque no ho acostumo a demostrar però per això he escrit aquest relat. Per dir-te Pau que un dels millors moments de la meva vida va ser coneixe't, que encara que visqués mil vides diferents en totes voldria trobar-me amb tu i gaudir de la teva amistat, i que t'estimo tant que passaran els anys sense poder tornar-te tot el que m'has lliurat. Gràcies Pau, amics com tu només es troben un cop a la vida.

De la teva sempre amiga.