El mestre republicà

Un relat de: Frèdia
El senyor Marimon feia les lletres a la pissarra i, després, demanava que els alumnes les copiessin al quadern ratllat. «Fixeu-vos-hi bé –deia–, la l és llarga i esvelta com si el seu cap rodonet volgués tocar el cel. La o, en canvi, és una pometa poruga que no es vol perdre. Per això, amb el petit branquilló, s’agafa amb força a la lletra germana que té al costat. Mireu, la m fa muntanyetes suaus que no costen de pujar i la s és com el número 1 però amb el cul sortit. Hi ha dues lletres que els agrada dur barret. Qui les sap?». Els alumnes aixecaven les mans i ell repartia anissos de colors. Pensava que ja arribaria el dia que els toqués de mestre el senyor Reglà, ja arribaria el trist moment d’haver de posar els palmells ben plans per rebre un cop de vara. El caparrut del senyor Reglà convençut que la lletra només amb sang entra!

Quan va acabar la guerra, el senyor Marimon va ser acusat de subversió al règim i el van empresonar. Llavors va canviar els alumnes de primària pels companys de presidi i, en comptes d’anissos, els repartia cigarretes i els explicava la història de les lletres amb uns exemples més apropiats. Un dia el senyor Reglà el va anar a veure i se sorprengué de trobar-lo tan animat i satisfet. «Doncs vós m’hauríeu d’entendre –li va dir–, perquè no hi ha goig més gran que ensenyar a viure».

Comentaris

  • Relat magnífic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 05-07-2012 | Valoració: 10

    M'ha encantat el relat, homenatge als valents mestres de la república, artífexs d'una escola moderna i progresista, que malauradament es va acabar amb la dictadura. Felicitats, Frèdia.

  • Hola, Mercè[Ofensiu]

    Quan el vaig llegir en el “minirepte” vaig trobar que era un relat molt emotiu, el tema donava per a fer aquests tipus de relats intimistes, evocadors… Ho vas aconseguir.
    I ara, que l’he rellegit, encara l’he assaborit més. Dóna gust haver trobat mestres, autèntic mestres, mestres per vocació.
    Una abraçada!
    —Joan—

  • Amb amor la lletra entra [Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2012

    Una historia magnifica Mercè. Quina sort tenir un mestre com el Sr. Marimon, un mestre de tot. Sort que sembla que cada cop queden menys Srs. Reglà, potser al anar a la presó en va aprendre del seu company. Enhorabona per un relat tant bo.
    Una forta abraçada

  • un mestre[Ofensiu]
    Lavínia | 01-02-2012

    sempre ensenya i també aprèn. El presidi havia ensenyat a viure al senyor Marimón i per això l'antic mestre també impartia el que ell havia après a qui li costava viure la realitat de la presó.
    Per la seva història de supervivència, aquest relat m'ha agradat molt. Sintèticament també està ben solucionat.
    Un petó

  • bonica història mercè...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-01-2012 | Valoració: 10

    que dignifica la figura del mestre vocacional, aquest que avui en dia està en perill d'extinció per culpa d'una societat que no el recolza. Com a mestre et dono les gràcies pel relat i com a relataire estic encantat d'haver-te conegut en persona, espero que poguem seguir compartint !!!

    fins la propera,
    joan

  • ensenyar a viure[Ofensiu]
    franz appa | 15-01-2012

    Dos paràgrafs són suficients per descriure un tall tràgic de la Història, i alhora la capacitat de resistència d'alguns esperits abnegats, optimistes, tal vegada ingenus... que són en defnitiva els que a la fi tenen la raó, perquè el món, la història, avança amb ells. Ells l'impulsen o alguna cosa, més profunda i difícil de descriure, les acompanya al seu pas. Ells han ensenyat a viure, i la vida, aquest miracle misteriós, s¡obre pas a cada instant.
    Gràcies, mestra,per la teva nova lliçó!
    franz

  • Curt i intens[Ofensiu]
    copernic | 15-01-2012

    Una història explicada en poques paraules però escollides. I no parlem de la profunditat del text i del predomini de l'anècdota. Jo també tenia per desgràcia un Sr, Reglà que tenia un regle que, tal com dius tu, abocava en el palmell de la mà dels alumnes totes les seves frustracions.
    Una petita perla.
    Una abraçada!

  • La història secreta de les lletres[Ofensiu]
    allan lee | 14-01-2012

    la sabia el sr. Marimón, però era sens dubte un secret molt ben guardat, perquè molts i molts altres mestres no en sabien un borrall, ni potser l'havien volgut saber mai. Els escrits fets en rauxa i sense mirar enrere tenen un encant que no s'esvaeix: tenen el gust de la sal i el pebre sense succedanis ni conservants. Tenen l'inspiració natural, un aire de festa. Encara que hagin passat tots els anys del món, el mestre republicà te la frescura i la bondat de les fruites collides al punt. Ja saps com m'agrada com escrius, Frèdia. Només et demano una cosa: escriu més. Un petó

    a

  • El senyor Marimon[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-01-2012 | Valoració: 10

    duia ben arrelada la vocació de la docència.
    Felicitats , Frèdia !
    Una abraçada.

  • Cada "maestrillo"...[Ofensiu]
    Pau Mora | 12-01-2012 | Valoració: 9

    Sempre s'ha dit que la docència és vocacional. I en alguns casos més. Està clar que sempre hi persones de les que podem aprendre a ser millors persones.

  • PERFECTE RELAT[Ofensiu]
    bloodymaruja | 10-01-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim. En poques paraules expressa grans fets. Felcitats, Frèdia

  • Au, doncs.[Ofensiu]
    Onofre | 10-01-2012 | Valoració: 10

    Les granotes solen ser així.
    :))

  • Preciosa imatge[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-01-2012

    Ens dibuixes una aquarel·la preciosa Mercè, un retrat d'una època que malauradament ens entestem a repetir en etapes cícliques de la història.
    Però ara sols puc contemplar la teva forma de narrar i és ben clara i senzilla, on queda prou evident el que vols mostrar-nos, pas a pas, seguint el relat tal com tu l'has somiat, creat, imaginat.

    Un altre detall fantàstic de la teva bona literatura.

    Ferran

  • Extraordinari![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-01-2012

    Quan el vaig llegir al repte em va semblar el relat mestre. El que descrivia a la perfecció dues maneres oposades d'ensenyar pel fet de ser dues maneres diferents d'entendre la vida a partir d'uns principis ètics, i d'uns ideals polítics.
    Tendresa, vocació, estimació, sensibilitat, versatilitat versus rigidesa, mà dura, i molts més etecés. Molta matèria en molt poc espai. En tot cas, una lliçó magistral de bona escriptura. La figura del mestre republicà l'has brodat.
    Et felicito, Frèdia! Repeteixo que el teu estil és d'una qualitat extraordinària.
    Una abraçada, escriptorassa!

    Mercè

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: