El marit de l'escriptora (Infidelitat)

...en sospites. I narrat amb rapidesa, que si no, s'esmuny!
L'olor de sofre ens trasllada -quasi sense voler-ho- als 'aquelarres breuixerils' d'enllà... lluny del lluny a l'espai el el temps!
En resum, fantàstic!
Salut i rebolica!

M'ha agradat l'estructura i l'agilitat amb que has treballat aquest relat. És divertit i fresc com ha dit algú abans que jo. Enhorabona

Així és com resumiria aquest relat que ens presenta una escriptora que recorre, com gairebé tots els autors, a l'experiència vital per escriure les seves obres i un marit que més que ensumar la infidelitat el que li passa és que està gelós d'un drac imaginari. O és real? Al final deixes amb el dubte al lector! El que sí és real és la teva habilitat per construir en poques paraules una història sòlida. La meva enhorabona.
Bon any i que els reis et deixin inspiració en comptes de carbó.
Fredia
P.S. Ets de Girona i el teu nom, un alies? Ainss, les meves temptacions de Sherlock...

Hola, Siset! Ja veus, torno a visitar-te... i en llegir aquest relat teu, no m'he pogut estar de comentar-ho per dues raons bàsicament: perquè jo acabo de penjar un microrelat sobre la infidelitat ( A traïció! ) i perquè en un altre he triat "revisitar la llegenda del drac i la princesa" ( Capítol III: de quan el cavaller s'enfrontà al drac ).
Visca la coincidència!

Primera impressió: domines el lèxic que necessites per expressar-te i la composició de frases, que resulten clares ( aquest aspecte ja te l'havia comentat en Coloraines i em reafirmo ) i que apareixen ben lligades, afavorint una lectura àgil i tranqui-la.
Tot i que en algun moment jo hagués puntuat d'altra manera, no incorres en errades criticables.
Cap mot ni cap expressió grinyolen com per interrompre el plaer de gaudir d'aquesta història que en un parell d'ocasions m'ha portat a imaginar altres derivacions...
Per exemple: Quan escrius "Ara, el que més el feia patir era el seu darrer projecte" per un moment esperava llegir que ella li havia parlat d'un crim perfecte, d'un dona que aconsegueix lliurar-se del marit sense pagar les conseqüències... També hagués estat bé!
De totes formes, tal com l'has construït resulta efectiva: enhorabona!

I fins aviat, si així ho desitges,
Unaquimera

Certament... hi ha originalitats i "originalitats". La teva és especial, diferent. Té un regust, per mi, nou. I m'agrada molt, moltíssim.
Aquest relat és... curiós. Una infidelitat imaginada... o no. Paranoia... o no!

M'ha agradat molt.

Una abraçada, bona entrada d'any!

Arbequina.