El mar

Un relat de: Josoc

El mar és blau,
blau com el cel
al qual s’uneix
allà lluny,a l’horitzó.
Avui està tranquil,
llis com una làmina
d’estany, planxada.
Demà onejarà, brusc,
fent saltar escuma.
Uns dies riu i altres s’enfada.
O s’acompanya
de música suau,
tot jugant amb
els granets de sorra
o canta bramulant
com una fera.
M’agrada el mar
perquè és profund,
ampli, enorme...
ple de grandesa!
i perquè és blau,
amb tota la delicadesa
de tots els matisos
que pot tenir un color...


El mar m’enamora:
M’agrada la seva grandesa, la seva profunditat, la seva música, el seu color canviant, daurat de dia i platejat de nit...
M’agrada la seva olor salina que m’entra gola endins, la marinada que em fa volar els cabells...
M’agrada la seva serenor dels dies de calma, mirall d’un cel blau o gris...
M’hipnotitza la seva bravura, quan brama i s’ondula bavejant blancor...
M’agrada banyar-m’hi els peus, caminar per la sorra humida sentint el seu massatge sota les plantes...
Ell omple tots els meus sentits: la vista, l’olfacte, el gust, l’oïda, el tacte,...
Alterna seny i rauxa, rauxa i seny, com un amant ora manyac, ora gelós i possessiu.
A ell entro amb confiança i temor ensems, en les meves banyades estiuenques. Quan el sol ha deixat temperades les seves aigües, l’abraço i m’hi entrego plenament...però en qualsevol altra estació prefereixo contemplar-lo segura, de terra estant, ben a prop, des de la sorra que el voreja, sense aglomeracions de gent a l’entorn, quasi sols, ell i jo en comunió, sentint-nos ambdós part de la natura, sentint-nos ambdós obra de Déu.
T’estimo mar!

Comentaris

  • Estimar i sentir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-03-2014 | Valoració: 10

    Caram, quin poemàs! M'has fet sentir la remor incomparable de la mar. Tots aquells que tenim la sort de viure-hi a prop és per alguna cosa. I aquesta cosa és la que descrius tan rebé. Encomanes tota la calma que la mar encomana i els dos ritmes del poema són com els dos estats de la mar, a vegades suau i serena i a vegades esvalotada i remorosa. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • En més d’una ocasió...[Ofensiu]

    En més d’una ocasió he dit que no hi entenc gens de poesia. Això no vol dir que jo, que de petit només llegia els “versos” que ens feien llegir al col•legi, encara em dura aquella visió de que tot rimava, de tant en tant no escrigui algunes “paraules que més o menys rimen”
    He llegit amb força atenció aquest relat —que em sorprèn que no tingui cap comentari— i, reconec que m’ha agradat i força, m’has sabut transmetre el teu amor pel mar.
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.