El mar

El mar és blau,
blau com el cel
al qual s’uneix
allà lluny,a l’horitzó.
Avui està tranquil,
llis com una làmina
d’estany, planxada.
Demà onejarà, brusc,
fent saltar escuma.
Uns dies riu i altres s’enfada.
O s’acompanya
de música suau,
tot jugant amb
els granets de sorra
o canta bramulant
com una fera.
M’agrada el mar
perquè és profund,
ampli, enorme...
ple de grandesa!
i perquè és blau,
amb tota la delicadesa
de tots els matisos
que pot tenir un color...


El mar m’enamora:
M’agrada la seva grandesa, la seva profunditat, la seva música, el seu color canviant, daurat de dia i platejat de nit...
M’agrada la seva olor salina que m’entra gola endins, la marinada que em fa volar els cabells...
M’agrada la seva serenor dels dies de calma, mirall d’un cel blau o gris...
M’hipnotitza la seva bravura, quan brama i s’ondula bavejant blancor...
M’agrada banyar-m’hi els peus, caminar per la sorra humida sentint el seu massatge sota les plantes...
Ell omple tots els meus sentits: la vista, l’olfacte, el gust, l’oïda, el tacte,...
Alterna seny i rauxa, rauxa i seny, com un amant ora manyac, ora gelós i possessiu.
A ell entro amb confiança i temor ensems, en les meves banyades estiuenques. Quan el sol ha deixat temperades les seves aigües, l’abraço i m’hi entrego plenament...però en qualsevol altra estació prefereixo contemplar-lo segura, de terra estant, ben a prop, des de la sorra que el voreja, sense aglomeracions de gent a l’entorn, quasi sols, ell i jo en comunió, sentint-nos ambdós part de la natura, sentint-nos ambdós obra de Déu.
T’estimo mar!