El laberint de meva vida..

Un relat de: Fada vermella

De la nit al matí la meva vida és un laberint,
i jo hi resto perduda al centre..
Ni tant sols puc parlar amb ningú,
aquí no hi ha cobertura..

Veig la meva vida imatge a imatge,
i aquest últim any..
és un passe de videos..
I el laberint continua sense sortida..

M'assec al terra i el únic que em queda es plorar,
plorar perque em resto allí dintre,
perduda..
Amb els meus pensaments.

Acabaré tornant-me boja allí dintre..
Els meus pensaments se'm menjaran..
Espero trobar la sortida..
Tornar a ser lliure..

Però segueix-ho a terra encongida,
Amb llàgrimes que no em guiaran a cap lloc,
Els meus pensaments m'impedeixen veure la sortida.
I continue perduda.. Al laberint de la meva vida..

Comentaris

  • Bén trobada fada [Ofensiu]
    umpah | 01-08-2007 | Valoració: 10

    Primer de tot agrair-te el teu comentari.
    M'he adonat que tens una llarga 'producció' de versos i poesies. T'he llegit una mica i em sembla entreveure una escriptura clara i directe amb la que reflecteixes al teu estat d'ànim i els teus sentiments; que van i venen, pujen i baixen si fa no fa com els de tots.
    Aquesta del laberint m'ha recordat una meva, pel sentit d'estar perdut, de no trobar sortida i quedar-te penjat, inconscient ...
    Dir-te també que m'agrada el teu nick. Això de fada pot semblar pedant i empalagós però al dir-te vermella incorpores un matís que li dona força. Una fada vermella, rebel, ardent, vital ...
    També em sorprèn la teva escriptura i he de confessar que hi ha coses que no acabo d'entendre però tot i això m'agrada la forma, el llenguatge ... el teu xativés.
    Quin rotllo t'estic fontent no ?
    Molt ànims i segueix escrivint, intentaré seguir llegint els teus vesos.
    Una abraçada.

  • Sovint[Ofensiu]
    Roget | 27-02-2007 | Valoració: 8

    Sovint la vida ens perd, com ens perdem a un laberint, però cal buscar el costat positiu a cadascún dels seus carrerons, dels seus amagatalls i així, poder arribar al final

  • la vida és complicada....[Ofensiu]
    MarBlava | 20-02-2007 | Valoració: 10

    com un laberint.
    O ben senzilla, depen de l'estat d'ànim en que et trobes, de la vida que portes i molt sovint de la companya que tinguis.
    El poemna està molt bé, fas arribar els teus sentiments amb molta frrça: la soletat, la impossibilitat de sortir-ne, la desoientació...jo també m'he sentit així algunes èpoques de la meva vida i per sort sempre he pogut trobar la sortida, sola o amb ajuda
    T'envio una abraçada ben forta i t'afegeixo als favorits, per anar descobrint-te poc a poc...

  • es trist[Ofensiu]
    regina | 20-02-2007

    És molt bonic i molt trist. amb molt sentiment.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

120661 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")