Parla'm malgrat que actue... o no

-I potser s'acaba..

-El que?

-El tot, que no em portava a cap lloc, com el res, per tant, per a què?
Portes dies, setmanes, mesos, anys qui sap.. esperant un moment, i saps que canvien les persones, canvien els llocs, però la teva vida sempre és la mateixa, com esperes un canvi així?
Veus que continuen passant les setmanes i totes son iguals, i tu esperes un canvi, sense adonar-te que passaran setmanes, passaran mesos, passaran anys, i que el temps no et dóna un descans.. I tot, menys allò que volies haver canviat continua igual, la vida es la mateixa i el canvi que necessitaves ha passat de llarg. Quant et dónes compte el temps ha passat i has descuidat les coses, les urgents no t'han deixat veure les importants.

-I ara?

-Ara ja no hi són, ni unes ni altres. Les vaig deixar córrer...

-En el seu moment...

-I si no hi hagué moment?

-Sempre hi ha, però no saberes aturar-lo, el temps no passa tant de pressa, però tu l'estàs deixant passar, vols un canvi? Doncs tingues-lo...

-Com?

-Tant sols deixa de parlar amb la teva consciència i actua!


(I la vaig fer callar, però necessite parlar amb ella...)