Cercador


Llista categories

Mes mon destí era ser lliure.

Un relat de: Fada vermella

Fou el cel de color amarg,
que no pas lo sentiment de tristesa,
que envaí silenci ma consciencia.
Ma cor bategà en sa espera,
amb lo soroll d'un fusell
tant sols li faltava la metralla
per travessar lo fetge
amb sa freda resposta.

Mes ma tendència a passar
va agafant sentit.
Si un 'perquè' ja no m'interessa.
Si ma força ja tant sols ses meva,
si el cor ja no espera cap mà per a que premin cap gatell.
Si ja no depèn ma consciencia de cap resposta,
lo cel clareja...
jo fiu sa presonera.

Mes mon destí era ser lliure.

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

124319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Afegir a preferits
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")



Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >