Cercador
Mes mon destí era ser lliure.
Un relat de: Fada vermellaFou el cel de color amarg,
que no pas lo sentiment de tristesa,
que envaí silenci ma consciencia.
Ma cor bategà en sa espera,
amb lo soroll d'un fusell
tant sols li faltava la metralla
per travessar lo fetge
amb sa freda resposta.
Mes ma tendència a passar
va agafant sentit.
Si un 'perquè' ja no m'interessa.
Si ma força ja tant sols ses meva,
si el cor ja no espera cap mà per a que premin cap gatell.
Si ja no depèn ma consciencia de cap resposta,
lo cel clareja...
jo fiu sa presonera.
Mes mon destí era ser lliure.
l´Autor

148 Relats
279 Comentaris
124319 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.