Rabia i por.

Un relat de: Fada vermella

-Et busquen! Ens busquen!
-Qui ens busca?
-Hi han deu rapats a dins del camp, Laia corre!

Fixe la vista enrere..
i veig com retenen a un amic que plora,
i intenta entrar a dins del camp,
indignat perquè van al darrere de un altre amic.

Intente fer-lo reaccionar,
ell es un.. ells en son deu.. i van armats.
Em pega una espenta i marxa.
No el poden retindre.

Plore de ràbia,
i les meves amigues continuen intentat retindre'l,
no em podia llevar del cap que volia enfrontar-se a deu armats..
plore i xiuxiue a una amiga que no se perquè em clave en aquestes coses.

Però ja no es pot fer res..
Quant la ràbia i l'odi es el que marca els batecs del teu cor,
quant les teves passes estan plenes de ira,
quant els teus ulls es seguen amb llàgrimes.

Ja et te tot igual,
saps que quatre d'ells han seguit els teus amics fins a casa,
i la resta estan entre vosaltres i tard o d'hora et toparàs en ells,
la meva amiga em pren la mà ben fort i em diu que no em solte d'ella.

Però no podia estar tranquil·la,
no sabent que anaven a pegar a un amig,
que es pot repetir el cas de'n Guillem.
Els nervis em podien.

Entre al camp en busca d'ell,
amb els ulls plens de llàgrimes,
i apretant fort els punys..
Quant em done conter estic al davant d'ells.

Les seues mirades de odi feien que el cor m'anara cada cop més i més rapit,
podia vorer el puny americà,
recordava la imatge de aquell mateix home pegant a un amic en la sivella,
i sols podia que córrer.

Cridar contra el vent,
demanar ajuda..
Però ningú faria res,
estàvem tots molt nerviosos.

Pura ràbia i por corria per la nostra sang,
que marxin.. que marxin ja!


I més que siga entre llàgrimes.. podem dir, que la lluita continua.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

120640 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")