El nostre conte de fades...

-Aïlla la ment..
ja està?
ara tant sols tanca els ulls,
i imagina...

Una vida de compte de fades,
dones un vol per el bosc,
amb les teves precioses ales...
degustant els fruits més apetitosos.

T'atures a sobre d'una flor,
i fas una becadeta,
envoltant per el sedant sorollet del bosc,
i aquell aire que t'acarona sencer.

Despertes amb una papallona al nas,
l'insecte més bonic que hages vist mai,
li ofereixes un dit on acomodar-se
i la tens observant al dit durant uns instants.

T'aixeques de la flor i emprens el vol altre cop,
notes la tranquil·litat del bosc?
Segueixes endavant..
fins.....

-Fins que? Que passa ara?

-Has volat fins la ciutat..
tornes a la realitat..
on no hi ha bosc de fades,
pegues una volta per aquells carrers d'alts edificis.

Entres al teu pis de trenta metres quadrats
i fas una becadeta,
envoltat per el diferents sorolls del carrer,
i aquella calor que "t'acarona".

Et despertes, tens que treballar,
tens una aranyeta al nas,
et fiques guenyo
i l'espantes amb la mà.

T'aixeques del sofà i surts, segueixes caminant sol,
notes la realitat?
Segueixes arrastrant tots els problemes...
fins que silencies cada llàgrima i penses amb el bosc.

Te'n adones de que tot el que anava bé..
no ho anava..
però no vaig a mentir en cap bosc,
aquesta es la puta realitat.