Cercador
El nostre conte de fades...
Un relat de: Fada vermella-Aïlla la ment..
ja està?
ara tant sols tanca els ulls,
i imagina...
Una vida de compte de fades,
dones un vol per el bosc,
amb les teves precioses ales...
degustant els fruits més apetitosos.
T'atures a sobre d'una flor,
i fas una becadeta,
envoltant per el sedant sorollet del bosc,
i aquell aire que t'acarona sencer.
Despertes amb una papallona al nas,
l'insecte més bonic que hages vist mai,
li ofereixes un dit on acomodar-se
i la tens observant al dit durant uns instants.
T'aixeques de la flor i emprens el vol altre cop,
notes la tranquil·litat del bosc?
Segueixes endavant..
fins.....
-Fins que? Que passa ara?
-Has volat fins la ciutat..
tornes a la realitat..
on no hi ha bosc de fades,
pegues una volta per aquells carrers d'alts edificis.
Entres al teu pis de trenta metres quadrats
i fas una becadeta,
envoltat per el diferents sorolls del carrer,
i aquella calor que "t'acarona".
Et despertes, tens que treballar,
tens una aranyeta al nas,
et fiques guenyo
i l'espantes amb la mà.
T'aixeques del sofà i surts, segueixes caminant sol,
notes la realitat?
Segueixes arrastrant tots els problemes...
fins que silencies cada llàgrima i penses amb el bosc.
Te'n adones de que tot el que anava bé..
no ho anava..
però no vaig a mentir en cap bosc,
aquesta es la puta realitat.
Comentaris
-
realista[Ofensiu]glaucoma | 20-09-2007 | Valoració: 6
ei me l'he començat a llegir i m'encantava, m'hi trobava plenament... somiava en un conte de fades, però noi a la que tornes a la realitat trenques tota l'harmonia del text, es massa realista, ho podies seguir amb el conte de fades sense fer el salt tan brutal, pensa que en la realitat també té els seus moments d'encant i no cal maxacar-ho tant...
ens veiem en el pròxim vol per les alzines.
sort.
l´Autor

148 Relats
279 Comentaris
133203 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.