No espere res més que el passeig fins a l'anglés...

No és un camí gaire llarg uns vint minuts de ma casa a l'anglès, aproximadament, però ja se'n diu, no es fa tan llarg si algú t'espera, per tant és un camí no llarg, etern.
Cada setmana el mateix recorregut, surto de casa i engego l'mp3, no vaig sola tinc la música, sovint son Fito i els Fitipaldis qui em fan el pesat camí una mica més lleuger. Xàtiva, com sempre, té cada racó de la ciutat en constants obres, per tant son el pa de cada dia els bots per no xafar el formigó tendre, el tindre que tornar enrere o el botar alguna que altra balla, un camí molt entretingut vaja.
Xàtiva sempre ha tingut un fred peculiar, com agafes fred l'has cagat, se't clava als ossos, però al camí a l'anglès no és passa pas fred, no.
Un cop passes la plaça de la bassa ja no hi ha obstacles, t'envoltes d'un ambient nadalenc, que de vegades et sobrepassa, sant Francesc i nadalenques, són eixos moments que la música se't queda curta com acompanyant, i desitjaries que ni que fos eixos vint minuts de camí etern hi hagués algú al teu costat. Al nadal en si fa falta algú que t'ajude a no caure, o a aixecar-te d'ànims almenys, però quant a sobre de fer el camí d'anglès el fas amb nadalenques de fons...(Com podeu veure m'encanta el nadal).
Mires el rellotge i veus que queden deu minuts encara per a començar les classes, calmes una mica el pas, i t'agafes el camí més llarg, et tors a la cantonada i baixes per el metro, passant just per davant del ajuntament, t'atures al semàfor, que inevitablement trobaràs en roig, i aixeques el cap, allí està, dos pisos d'alt i prou escarransit, un gran arbre italià, de nadal suposadament, llavors sols penses: Quant vaja a casa escriure sobre aquest arbre.
En la recta final ja, mires al teu voltant, esperant trobar algun rostre conegut, més que dins de tu penses que ets una il·lusa i que entre setmana i a eixes hores és tècnicament impossible el trobar-te amb gent, a no ser que estiguen fent un camí etern cap a algun lloc, en eixe cas no es van a detindre amb tu si més no.
Et fartes i apagues l'mp3, observes tota aquella gent que t'envolta, et fixes en si pot ser.. estàs caminant torta?
En les converses dels nens petits, en si... estic caminant torta si. Deu tinc un caminar passota, no, ja no camine torta, ara mire a terra, i pense: quant arribe a casa vaig a escriure que anant a l'anglès.. he caminat torta?