Cercador
Sola, doncs sí.
Un relat de: Fada vermellaEstimar..
i així que se't mengen els dubtes..
dormir?
com? no em deixa dormir aquest corcó.
Apleguen les sis de la matinada
i encara hi rumio.. sola.
Sola?
pot ser és que és això el que vull.
Tant mateix..
t'estim.
l´Autor

148 Relats
279 Comentaris
133176 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.