Crida, corre... i que?

Asseguts a un carrer a davant d'un bar,
humitat i cel obscur,
veus dos companys inquiets,
li deu passar alguna cosa.

Ni dos segons i escoltes passes...
de sobte el teu cor batega,
fort, molt fort,
les cames se'n volen anar per lliure.

Venen dos rapats de cara a nosaltres,
nazis,
tant sols fixes la mirada en la cadena que porten a la mà.
El cor el tens a la gola.

No saps on anar...
crides, però ja no pots fer res,
estan a dos passes de tu.
Crec que podien escoltar els nostres batecs.

Un es llevà la corretja,
i anà amb mirada ferme cap al meu amig,
llavors no entens la situació..
tant sols escoltes un: truqueu a la policia.

I quant creies que res podia anar pitjor..
et veus que per dalt del carreró... oh! Reforços.
Quatre rapats,
se'ns acosta i trau dos ganivets.

Pots escoltar el soroll de la fulla afilada,
corres, crides,
i que?
Bé la policia.. i que?

Ja no es pot fer res...

Al meu amig no li causaren gran dany, el ganivet el va rosar tant sols, ara venen al darrere, la policia no va actuar i la denuncia no arribara a jutjat.. els nois son de Madrid.. i que?
I res... així continuarà tot... ara i sempre.

Estem farts!