Em van llevar les ales.

Un relat de: Fada vermella

Soc fada i manque d'ales..
m'escapí del bosc i fiu a Xàtiva,
i vaig saber que aquell era el meu lloc,
m'estimava la terra..
I la gent que coneguí allí,
estimava aquella vida.
I no volguí tornar al bosc.

Em negaren les ales,
poc a poc em tragueren la dolçor,
em furtaren la màgia..
M'ho van llevar tot.
Però continuava tenint aquell sentiment..
que al bosc em mancava,
al bosc.. la màgia es pura ficció.

Aquí la màgia.. es màgia..
una sensació inexplicable,
però de debò..
màgia que no em pogueren traure.
I malgrat que fada sense ales
em quedí a la ciutat..
I no enyore el bosc.

Comentaris

  • Bolet | 14-09-2007 | Valoració: 10

    Jo també vaig poder sentir aquella màgia durant uns dies, una ciutat preciosa. Llàstima que no tothom se l'estimi com tu i la maltracti durament.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fada vermella

Fada vermella

148 Relats

279 Comentaris

120398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________

Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________


www.fotolog.com/suuud


R en Cadena

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")