El joc del "gairebé"

Un relat de: Joan G. Pons
Gairebé (casi en castellà) implica “a punt d’arribar, però no he arribat.
El GAIREBÉ pot ser mentalment i també emocionalment una mena de valoració que marca en positiu i a vegades no tant. Pot crear un cert desànim.
Gairebé toco fons, però no m’instal·lo.
Gairebé entenc el que dius. Però em costa identificar-ho.
Gairebé l'espai que em resta per arribar ´s molt poquet però se’n fa més llarg.... que el ja fet.
Gairebé no em dona temps a reaccionar i ho tenia molt clar. A vegades el temps va massa de pressa.
Gairebé s’acaba el dia... valoro la feina feta i la pendent també la valoro i la planifico millor.
Gairebé he arribat a l’hora.... però la gent ja havia marxat. Em costa ser puntual.
Gairebé aconseguit. I ho noto. No del tot, però gairebé tot. Satisfacció.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-09-2018

    Agraeixo els vostres comentaris
    Joan

  • Fluctuant.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 05-09-2018 | Valoració: 10

    Gairebé, quasi-bé o senzillament quasi és una forma catalana de dir "No del tot, però faltant-hi poc", que en la nostra arrel antiga occitana equival a les formes "gaireben i quasiben". Per mi és un mot d'abisme, de frec... una paraula que, malauradament, perd vitalitat en detriment de la seva paraula germana "quasi", degut a l'influència abassegadora del castellà que fa servir el "casi", de sonorització malsonant a l'oïda d'un català del Principat. Gairebé és un mot bellíssim, fluctuant, enamoradís i super útil en la meva poesia homoeròtica: Gairebé em bé! Nil.

  • M'agrada[Ofensiu]
    Soleilsi | 05-09-2018

    Sí, m'agrada el gairebé perquè vol dir que s'ha intentat i això ja té un gran valor per mi.
    Molt bo!