El geriàtric

Un relat de: jomagi
-Berta, Berta!..., vine corre puja a la segona planta!
-Que passa Lluïsa? –digué sorpresa la Berta per l’intercomunicador.
-Tu creus que en aquest cony de geriàtric, els vells residents han d’anar com si fossin màquines de vint o trenta anys!... –digué sufocada la Lluïsa.
.........
Era una residencia privada d’alta categoria. Aquella nit, els fets que succeïren en aquella planta foren aberrants i terriblement obscens.
La Berta, que era la supervisora del torn de nit, la Lluïsa, responsable de planta i dues o tres assistentes més, es reuniren al despatx de la directora, la senyora Copulo, que justament feia poques hores havia arribat d’un vol procedent de Cardiff, on es celebrà un congres internacional de geriatria.
-Això que ha succeït aquesta nit és inadmissible!!! És un assumpte que tindrà greus conseqüències!... Vull que prepareu tots els informes pertinents per la junta gestora de demà passat!...
-Però senyora directora... mentre estant que, hem de fer... Com hem de procedir? –digueren totes elles, esparverades.
-Evitant amb el màxim rigor que, els homes vagin al seu aire... Dit d’una altre manera, els homes amb els homes i les dones amb les dones. Vull veure la vostra professionalitat al mil per mil...!!! -digué alçant la veu la directora.
Malauradament els incidents anaren en augment a mesura que passaren les hores. Les depravacions sexuals d’aquells vells havien augmentat ostensiblement... I la veritat sigui dita; la Lluïsa, la Berta, la Teresa, la Cornèlia, la Pili, la Emma, la Soles... les tres cuineres, les de la bugaderia, totes, havien sucumbit a l’erotomania irrefrenable d’aquells ancians residents corruptes.
-Pel que s’ha informat –digué irritadíssima la directora- veig que totes vosaltres heu utilitzat la vostra “professionalitat femenina”, amb escreix !... Això que consti en l’acta!...- digué enfurismada la directora.
Els membres de la junta quedaren esmaperduts.
-Senyor secretari!... Aixequi acta de tot el que aquí s’exposa –digué atordit el vicepresident. (Casualitats de la vida; la jove i formosa presidenta del geriàtric que, emprant el seu càrrec presidencial passava la convalescència d’una recent operació d’estètica correctiva de malucs en aquella segona planta; tot i que s’atribuí l’horror d’aquell empait, se sap fefaentment que en fou una víctima “especialment activa” d’aquells incessants fets libidinosos.
Es tancà la porta de la gran sala de juntes per deliberar. Mentrestant en les habitacions, especialment, i en els quartos de bany, menjadors, saletes d’estar, infermeria, bugaderia, cuina, etc..., tot era un món de perversió desfermada. El rastre de ferum d’esperma senil, tants anys continguda, era més que notòria.
Aquell rebombori s’havia convertit en un assumpte molt greu, tant per la reputació de la mateixa institució, com sobretot pels familiars, molts d’ells, per no dir la majoria, eren de cases bones i els altres importants exfuncionaris jubilats de l’Estat, sobretot castellans. I això era un motiu de gran preocupació. Es varen prendre mesures dràstiques per evitar que aquell desgavell transcendís als mitjans de comunicació.
L’equip mèdic del geriàtric fou exhortat seriosament per la junta a fi de que escatis amb les màximes garanties, el motiu d’aquell comportament extremadament libidinós per par d’aquells vells; molts amb setanta, vuitanta i noranta anys a les seves esquenes per no dir en un altre lloc. I el problema no acabava aquí, ja que tot i que n’hi havien que eren viudos, molts hi residien amb les seves mullers. Tot i així, la concupiscència fou escandalosament indiscriminable.
Es va fer un seguiment personalitzat i detallat de tots i cada un d’ells, exceptuant els pocs que, per el seu estat no pogueren participar en aquelles depravacions. Aquests últims, tingueren que esbravar-se solitàriament amb no menys acalorament.
L’equip mèdic es posa a treballar ipso facto. En principi subministraren als excitats ancians considerables dosis de bromur de sodi, alhora que revisaven amb lupa els dossiers de tots aquells excitats residents, misteriosament rejovenits. Es comprovà que les dones no foren el detonat d’aquella fal•lera sexual masculina, ja que la veritat sigui dita; moltes d’elles varen ésser víctimes passives. Dit això però, s’haurà d’acceptar que la resta, potser perquè eren de més bon veure, tot i l’edat, segons s’esbrinà posteriorment, no se’n sentiren pas tant de “víctimes”.
Mentrestant, la situació era imparable, tant, que les visites foren suspeses fins a nova ordre. S’argumentà falsament que s’havia detectat un brot de bacils de legionel•losi. Així de passada, aquest ardit els donaria un respir temporal per esbrinar el motiu d’aquells enigmàtics comportaments tant barroers i lascius.
Passaren els dies, i just quan les autoritats sanitàries ja tenien la mosca al nas, i els mitjans de comunicació àvids com voltors per noticiar la presencia morbosa de la legionel•la en aquella residencia de classe alta; els metges del mateix geriàtric, esgotats i ullerosos descobriren in extremis el motiu d’aquells fets irrefrenables...
.........
En el laboratori d’una gran multinacional farmacèutica, amb seu a Espoia del Poll; un pobre immigrant, empleat a hores, mil-eurista de solemnitat, amb el pis desnonat, treballant llargues hores en la màquina de fer comprimits de paracetamol d’un gram; sent-se donar-se’n compte i erròniament, va introduir en la tremuja d’alimentació un altre compost químic anomenat sindefilo, que en estat pur, és com si fos un polsim com el mateix principi actiu del paracetamol però, amb una gran diferencia; aquest guix polsegós, després de ser premsat i comprimit d’una forma característica, els centenars de milers i milers de comprimits produïts per hora, passaven un últim procés per aportar-hi un innocu i característic tint de color blau cel. Aquestes pastilletes, si no s’hagués equivocat el pobre immigrant, s’haurien venut normalment com a Viagra de 25, 50 o 100 mil•ligrams i no pas com paracetamol de un gram.
Apart del geriàtric, l’abast dels efectes en la població eren tant exponencials que el mateix govern Central, en l’últim consell de ministres decretà prohibir en tot el territori nacional, la venda i consum de comprimits de paracetamol. Evidentment el govern no se’n sortí. No pogué controlar aquella epidèmia de vici i promiscuïtat sexual. Sols s’augurava amb certesa que mentre hi hagués d’aquell fals “paracetamol” circulant, l’augment de nous habitants seria imparable...
Inèdit.

Comentaris

  • Felicitats !!![Ofensiu]
    Gardenia | 28-03-2015 | Valoració: 8

    M'ho passat molt be lleguin el seu relat. Gracies per les bones estones ...