El fillet de la Miní

Com son les coses... de vegades les coses més insignificants es converteixen en importants i al revés, el més important ningú s'ho mira i allà es queda, també això ho podem aplicar a les persones.
Frecuantava molt al nostre magatzem, una família de francesos, ell Michel i ella Miní, i el seu fill Pascualet. La Miní sempre buscava la conversa de la meva sogre, allà s'arrepenjava al taulell i li anava preguntant coses. Un bon dia recordo que explicava certa cosa:
-Senyora Vila sap que estic molt contenta? M'han agafat en Pascualet a treballar, una empresa molt important, que es dedica a la secció elèctrica, el Pascualet es molt tímid, i em costava que l'agafessin en alguna feina, vostè ara fa molt temps que no el veu...Ara diuen que vindrà una orquestra aquí a la ciutat, molt important per gravar una musica.
-Doncs molt bé!! Va respondre la meva sogre...
Ja va arribar el dia assenyalat, tothom anava amb americana, camisa i corbata, tot era anar amunt i a vall, uns nois belgues, amb maquines de retratar. En Pascualet també tot uniformat, total que quan estava tot a punt, en Pascualet no es va recordar de endollar l'aparell per gravar-ho, l'amo es va posar tant nerviós que volia escanyar en Pascualet.
-Que has fet Pascualet?! Mes val que corris, quina me n'has fotut ara!!!
En Pascualet vist el que va fer, se'n va anar cames ajudeume.
Fa temps que no els he vist, però m'hagues agradat molt que haguessin perdonat el fillet de la Miní.