UN MÓN APART

Potser és una mica lamentable un nen tant a la seva bola i que no pugui ser útil sociablement parlant. Potser. O potser no.

Jo mai he sabut gaire cosa del món dels autistes, dit amb respecte.

Aquest article m'ha fet reflexionar, és molt bo i saps dir coses bones generals en poques paraules.

Crec que et seguiré llegint.

Gràcies per les teves colaboracions als meus articles.

Que passis un bon dia.

Hola Gemma, un poema molt complet sobre els autistes, on el nen no sap on està i ho relates molt bé, doncs és així, el que té aquesta característica viu el seu món.
Molt bé relatat.
Una abraçada...
Ja ens veurem més...
Perla de Vellut

No sabia que els nens autistes tinguessin un comportament semblant a aquest. Potser jo sóc una mica així. Segur que solen ser nens molt solitaris.

Qui sap, potser aquests nens tenen altres virtuts. I la solitud, al capdavall, és un dret.

No sabia que fossis una escriptora tant bona, Gemma. Fins que no ho proves, no ho saps.

Ens veurem per relats, espero. Salutacions.

aquest de l'autisme.
Tinc la sort de tenir una filla psicóloga que es dedica a l'educació especial i conec bé aquest món.
Entranyable aquest poema, Gemma.

Una abraçada.

Veu al nen allà jugant, el veu feliç, està en el seu món, ¿QUIN MÓN... ÉS L’ALTRE??
els nens no hi veuen res d’estrany, !!!SÖN NENS.
Són ells o sóc jo?
La comunicació i el saber estar
formen part de la nostra convivència en aquesta societat.
Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn.
A vegades ens hauríem de preguntar:
«És ell o sóc jo?».

Són amb nosaltres, a la seva manera. De vegades els fem nosa, d'altres ens molesten, sovint ens ignoren, però són allà.
Fa un temps, vas passar per un dels meus relats i no et vaig agrair el comentari, ho faig ara. Aleshores era novella en els RC i no sabia massa com anava.
Salutacions

De fet hi ha una doble singularitat. Perquè els nens de la rotllana fan xivarri i el nen sol es diverteix? L'heroïna és ella!


Sergi

aquest poema perquè conec nens que, com el teu protagonista, viuen en un món apart. És molt dolorós, no tan per ells, sinó pels pares, que veuen com el seu fill és diferent dels altres. Ho has reflectit molt bé.

Aprofito per felicitar-te les festes i desitjar-te pau, alegria i molt bona salut.

Una abraçada

La data correcta de la Presentació del PROJECTE ÀGATHA, va ser divendres passat, dia 15. L'escrit aquest que acabo d'enviar, pertany al dia 16.

He tingut problemes amb l'ordinador i no ho he pogut enviar fins ara!

Gemma

Trenquem el silenci i com si fos un puzle, encaixem una i altra peça dels molts moments que qualsevol persona autista, sigui gran o sigui petita, s'expressa i ens parla, amb els seus ulls, els seus moviments, el seu seguiment, les seves repeticions, el seu món de records, aquell moment màgic que tot i que hi ha hagut desconnexió física, segueix la seva conversa quan et torna a veure, com si res, com si no haguessis marxat, et segueix explicant les aventures del seu tren, de la seva lluna, dels seus avions, de tantes coses... demostrant-te que tu formes part del seu món, del seu MÓN APART!

Gemma

Aquest és el meu pensament sobre aquest trastorn fent una reflexió i després de tot el que vaig escoltar ahir que, com a curiositat, quasi bé tots els seleccionats eren persones que formaven part del món de l'ensenyament.

És cert, quan són petits no distingeixen res, el problema és que molts ho van distingeixen a mida que creixen!

... entre ells tots són iguals! Imagino que parles d'un nen amb algun grau de minusvalidesa! Un tema important.

Anna