El desenllaç amb l'home fantasia

Avui és un bon dia, he llegit els textos que vaig fer-te i he sentit com m'anava omplint a mesura que comparava la situació d'abans amb l'actual, m'he omplert sentint que tot i dur la teva marca gravada al cor i estimante com mai ha estimat ningú, allo només es un trist record del passat però que em marcarà per sempre.

Vas marxar amb el tren, i et vaig plorar, sabia que tornaria a passar i així va ser... Aquest cop vaig decidir deixar-te per telèfon veient que en persona sabies massa com jugar amb els meus sentiments. Vaig trucarte desprès de no saber res de tu en dies i vaig dir-te aquelles paraules que tant mal et van fer, vas intentar fer-te el dur com tants cops per veure com reculava perquè no m'abandonessis però no va ser així, et vas adonar i vas plorar. Sembla mentida que per un instant la felicitat de sentir el teu dolor va omplirme de forces per seguir el meu camí.

Quan vas veure que el blat que tenies ben lligat a la bossa s'escampava vas fer esforços per tornar a lligarlo.. però era massa tard i el blat estava ben podrit al teu costat. Vas començar a trucar, a venir a veure'm, a comportarte com una persona enamorada, però era massa tard. Era massa tard perquè el meu cor va apendre a fer-se de gel per no patir més la teva indiferència, perquè el meu cap estava cansat de pensar en una persona que només em feia mal i perquè el meu cos ja no et desitjava. No ho vas voler entendre, vas posar-te gelòs i controlador, vas voler morir. Ens veiem i jo notava en el teu rostre el sufriment. Ja em donava igual.

Cada dia em demanes per tornar, cada dia truques, cada dia em dius que m'estimes, cada dia vens i em tractes com una reina. Jo cada dia em sento més lliure, cada dia estic més convençuda de la meva decisió i cada dia, sense que te n'adonis, tinc més ganes de viure, oblidar-te i ser feliç.