EL DEBAT DE LES EUROPEES A TV3.

La veritat és que no tenia ganes de mirar-lo però m’hi vaig quedar enganxant. No tenia ganes de mirar-lo perquè és tant previsible el que diran tots plegats que ho considero una pèrdua de temps. M’hi vaig acabar enganxant perquè al cab i a la fi jo sóc un apassionat de la retòrica vet aquí.

I quina és la meva valoració del debat? Doncs que hi ha dos candidats brillants (Urtasun i Tremosa), un candidat que juga a no fer de candidat (Terricabras), un candidat demagog com ell sol (Javi López) i un senyor que fa d’elefant del cementiri (Fisas). Pel que fa a la Teresa Giménez Barbat d’UPYD em costa valorar-la perquè tot i que està a les meves antípodes nacionals, fa temps que em relaciono amb ella pel face i, si no política, una simpatia personal hi és, tot i que naturalment no la votaré.

Mentre que Tremosa i Urtasun juguen a les els números uns de la classe, els nois als que els hi pots preguntar el que vulguis perquè ho saben tot i cada vegada que parlen es nota que van per a la matrícula, Terricabras juga el paper de professor que fa veure que és despistat, mentre juga a fons l’ironia trempada i una cultura humanística enorme. El dubte que pot tenir l’elector és si per a Tremosa els valors humanístics tenen cap mena d’importància i si Terricabras ha vist en sa vida un pressupost o una liquidació. En aquest sentit Urtasun sembla un punt d’equilibri entre els dos.

Javi López és un desastre de candidat. Ven la seva joventut però ser jove només és una desgràcia com un altra, que passa amb el temps. Ens vol convèncer de que aturarem Rajoy votant els socialistes a les eleccions europees quan els socialistes governen amb la Merkel a Alemanya i no és només Rajoy qui fa cas de la Merkel, sinó que també ho fan Hollande i Valls a París. Això per no parlar del ridícul que estan fent els socialistes amb el dret a decidir.

El cas de Fisas és tot un altre. L’home s’ha prejubilat al Parlament Europeu i l’únic que vol és allargar una miqueta la seva jubilació allà. Fet i fet sembla que les eleccions no vagin amb ell i que tant li faci una cosa com una altra. L’únic que sap dir és que Espanya va bien i que és indivisible. Ja està.

La Maria Teresa Giménez Barbat fa el que pot. Vol ser el cavall de Troia d’UPYD a Catalunya i ho té molt complicat perquè cada vegada hi ha més catalans independentistes i perquè aquest paper ja està ocupat. Em va sorprendre que una persona com ella, en diverses ocasions llegís el que deia, cosa que vol dir que li falten tables i que tampoc no s’acaba de creure el lloc on és. No sé si desitjar-li sort o no, quan em va dir que anés amb ella a treballar per Europa li vaig dir que no, però no puc negar que és una amiga i que em cau bé. Però que no ens entendríem està claríssim. De fet li vaig desitjar sort, que consti.