El cavaller Valerià Valerós [2a part]

per aquesta felicitació tant entranyable, que m'ha fet molta il.lusió.
Una abraçada i un petó molt grans!

Aiiii... quina sort la Regina de tenir aquest Valerià Valerós... que afortunada!!

Menys mal q va ser ràpida en trucar als bombers.., perquè sinó....

Un petó Arnau.. i felicitats perquè m'ha agradat molt! MuaK

Aquest relat, amb el casament pel mig. Mira que son dolents aquests dos trapelles, aviam si el que volien es que sortis la caiguda de la princesa i del cavaller a "ALGUNA PREGUNTA MES? APM" de TV3. Haurien aconseguit una bona imatge, ha, ha! Jo espero la tercera part, perquè ara no ens pots deixar amb l'intervenció dels bombers i prou, ha de segui aquesta història. Fins la propera Arnau, i segueix acabant els contes de l'avi que ell els fa molt curtets.

Has escrit una bona continuació del conte sobre El cavaller!

Em sembla que has fet una bona barreja de conte ( amb cavallers i princeses, reis i reines, dracs i dragonetes ) i de vida real.
Ho dic perquè en la realitat els prínceps i demès família reial de molts països reals també es casen ( els nuvis, la cerimònia els invitats surten a la tele i a les revistes! ), per tot arreu hi ha gent amb ganes de crear problemes als altres, i per sort sempre hi ha també persones que ajuden als deméss, i bombers preparats a apagar focs!

El que no sé... és si encara queda algú que mengi anissos! Aquesta és una frase molt bonica dels contes, però em sembla que ara els nens prefereixen altres tipus de llaminadures...
Quina t'agrada més a tu? A mi, els xiclets! Però no fariem rodolí si diem: "Van ser feliços i van mastegar xiclets... sense empassar-se'ls!"

T'envio una abraçada dolça com un caramel dels tous,
Unaquimera

Estic esperant la 3ª per devorar-la i omplir-me de la teva engrescadora innocència.
Has encertat que fos un regal d'aniversari per a l'avi. Felicitats als dos.
Joan P.

També és casual, avui amb la col·laboració d'RC, em regales la continuació del Cavaller Valerià Valerós.
Al pas que anem, em deixaràs sense personatges per a mi... En Banyeta, en Foradaquí i en Fotelcamp i ara en Valerià!
Molts petons de l'avi Joan [el de la iaia]

aquest dibuix que hi has posat al final del conte, per tal que veiem com son el Duc del Drac Valerià Valerós i la princesa Regina! Així, veient-los a ells de reull mentre llegim, ens fem una idea de quina cara feien el dia del seu casament. I tot i les bromes pesades del Nicasi i l'Onià, sembla que s'ho van prendre força bé perquè fan cara de felicitat.
Molt bé, Arnau, endavant amb aquesta tecera part, que segur que serà tant divertida com les dues primeres!
Un petó molt gran, "dimoniet"