El camí màgic

Un relat de: Carme Dangla

El camí surt de Canet de Mar i va fins a Montserrat, però el tros meu és entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Martí de Montnegre.
Està marcat amb uns senyals blancs i vermells per no perdre'l. Tampoc seria tan fàcil perquè una gran part del trajecte passa per unes boscúries impenetrables.
Anys enrere, hi vivia gent en aquesta zona, encara es poden veure les runes de can Vives de la Cortada, que deuria haver estat una casa magnifica. Al mapa hi surten altres cases que ja no existeixen, casa vella de Mas Ponts i casa Nova de Mas Ponts que està en un lloc ara ocupat per una horrorosa urbanització il·legal mig paralitzada.
Prop del desastre, la font del Montnegre, amb el seu faig descomunal ple d'inscripcions de gent que mereixeria que algú els hi hagués fet el mateix a la seva pell.
Més amunt la muntanya es torna solitària, gairebé mai hi passa ningú.
El punt més alt és coll de Basses, a la carena del Montnegre. Hi ha un camí bastant emboscat que recorre aquesta carena. Sense pujar ni baixar massa es pot anar fins la torre de vigilància contra incendis, i a l'hivern, quan no hi ha ningú, alguna vegada m'hi he enfilat.
La vista, que a nivell de terra queda tapada pels arbres, és magnífica: tot l'alt Maresme amb Calella i el delta de la Tordera, el mar al fons, les petites muntanyes de Pedracastell sobre Canet, les de Collacreu sobre Arenys, i per l'altra banda tot el Vallés Oriental amb el Montseny al fons. Al nord, els dies clars es veu el Pirineu presidit pel Canigó i el Puigpedrós.
Tornant al camí, un suau descens ens porta a Sant Martí de Montnegre on continua en forma de carretera de terra ampla i més avorrida fins Sant Celoni. És una zona amb alzines, castanyers i roures, plena també de cirerers d'arboç que a la tardor ens regalen els seus fruits vermells per fora i grocs per dins. Uns fruits que sovint fermenten i si en mengem molts ens posen una mica contents. També hi ha força esbarzers plens de mores quan n'és el temps. I aranyoners que són uns arbrets amb moltes punxes que donen un fruit petit de color morat, els aranyons, que són els avantpassats de les prunes. Els aranyons són molt aspres, però barrejats amb poma, se'n pot fer una confitura boníssima que és molt bona per acompanyar plats de porc.
Sant Martí de Montnegre són tres o quatre cases i una església amb un bonic campanar. Allí hi trobareu un restaurant freqüentat per turistes de ciutat en cotxe i alguns excursionistes, però no gaire massificat.
Per tornar puc agafar un camí molt més difícil de trobar que em porta directament a la torre dels incendis, i des d'allí puc baixar per un altre corriol directament fins a casa,

Entre coll de Basses i Sant Martí hi ha un indret màgic, la muntanya fa un replà arrecerat cobert d'herba dominat per mitja dotzena de roures molt grans. A l'hivern, sense fulles encara és més impressionant. Alguna vegada hi he pujat tota sola amb el sac de dormir per fer-hi bivac, veure els estels i les cuques del llum. I és que és molt especial per a mi, els pares em van explicar que probablement en van concebre en aquell indret.

Comentaris

  • uooOOoo![Ofensiu]
    kispar fidu | 15-01-2006

    Doncs no sé per què t'hauria de fer vergonya! Perquè el trobo un escrit molt sincer i d'un indret molt especial per a tu... D'aquells moments en que necessitem estar sols i trobar-nos a nosaltres mateixos. Aquells instants en que desitgem sentir-nos sols enmig de tanta màgia i notar-nos els batecs del cor...

    Uau! anar a fer-hi vivac sola! ha de ser una experiència única!

    Que vagi moolt bé!
    ens veiem per aquí!!

    Ciao!
    Gemm@

  • Sareta_16 | 26-09-2005 | Valoració: 10

    vaig dir que et llegiria i et faria un intent de coment... xD
    M'ha encantat la teva descripció, m'agrada molt la natura, el bosc... però quan hi ha la llum del dia..xD jaja i el final quina sorpresa!^^ Està molt bé Carme!
    Jo tinc una casa allà a Sant Pol... ;)
    Vagi molt bé maca!:)

  • quetzcoatl | 21-09-2005

    Molt bonica aquesta descripció d'un camí que és especial per a tu. A més, ens n'expliques detalls interessants i fins i tot documentats! Es nota que t'interessa saber per on camines.
    Se m'ha fet una mica difícil de llegir potser alguna d'aquestes explicacions (podries fixar-te una miqueta més en la puntuació), però la sorpresa del final és molt bona, original, i preciosa!

    Felicitats, i a escriure força!

    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carme Dangla

Carme Dangla

20 Relats

177 Comentaris

38153 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer el dia de Nadal de 1989, sóc del Maresme però m'agrada més la muntanya, sobre tot el Montnegre, que el mar.
Trec bones notes però estudio molt poc. Potser d'aquí un anys estudiaré matemàtiques.
De moment, el curs 2006-2007 el faré a Lille (França) amb una beca que he guanyat.
No tinc germans ni gaires amics, però els que tinc, són molt bons, encara que els puc veure poc.
M'agrada la música, però gens les discoteques.
Sóc amant del misteri, les conspiracions, els secrets i les històries complicades o sorprenents.
Sóc una optimista integral però quan m'emprenyo sóc terrible i dolenta amb els que m'han fet mal.
M'encanta la nit, els mussols, els rats penats, els gats i les cuques de llum. A vegades me'n vaig a dormir tota sola al mig del bosc, que és quasi l'única vegada que agafo el telèfon mòbil de casa, que el compartim tots tres.
Sóc tan rara, que no he discutit mai amb els pares des que tenia deu anys, però és que els meus pares també són molt rars. i entre els tres formem una república democràtica.
Tampoc no tinc les orelles foradades ni em poso mai braçalets, anells o penjolls.
Mai m'han donat diners, fora del del transport i despeses fixes, però sempre m'han donat oportunitat de guanyar-ne.


R en Cadena

En Jeremias em va encadenar i jo he passat la cadena a la Perestroika i a la NdEada

(descobreix què és "R en Cadena")