El Bordegas

En Narcís era un Bordegas que feia la mili a St.Climent de Sescebes. Era alt, amb les galtes vermelles, ulls molt petits i blaus, pestanyes rosses i tiesas com els cabells, no era lleig, pero això era lo que hi havia.

Si, si era d'un poblet de l'Empordà.

En Jordi, el meu home, també feia el servei militar, només que ell estava a Barcelona servint al cos topografic. Això va fer que a ell i a un altre soldat els enviesin a St.Climent a medir uns camps i uns limits fronterers.

Allí va ser on va coneixer a en Narcís, li va tocar dormir en el mateix barracó i el sr.Narcís es divertia agafant gripaus i ficant-los dintre del llit dels soldats. "Quina gracieta" jejeje.

Com que en Narcís era parent d'un capellà, despres en Jordi va deduir que era un recomanat, doncs li feien fer unes feines una mica especials: així com fer d'asistent al capellà del capità, li feien arreglar les vinyes, en fi que el tenien una mica mimat.

Un bon dia van rebre un avis de que el sr.Bisbe tenia ganes de fer-lis una visita, i tot es va preparar per rebre tal personatge. Van preparar una taula molt ben parada on hi capigues tota la plana major: capitans, generals, coronels i ademes tot el clero acompanyat del sr.Bisbe.

A en Narcís el van vestir molt elegant, fins i tot guants li van fer posar, que el pobre no si sabia remenar.

El van avisar moltisimes vegades de que al sr.Bisbe el tenia que tractar d'ilustrisima.
-Narcis has de dir: Esta servit sa ilustrisima, necesita alguna cosa mes sa ilustrisima. Ho has entes??
-Si, home si no m'ho digueu tantes vegades que ja ho se home, I-lus-tri-si-ma.

Quan s'anaven a sentar tots a taula, en Narcís va agafar la cadira separant-la de la taula del sr.Bisbe i li va deixar anar aixi mateix:
-Ja es pot sentar sa Calentisima.

Aquella "calentisima" va resonar per tot el menjador i tota la plana major es va posar a riure junt amb el sr.Bisbe que també ho va fer.

El senyor Bisbe "Calentisima" ja esta bé quin carallot, aquí a mar li haguessim dit: Apa, quin lluç de palangre.

Però tot s'ha de dir, com que era tan inocentot, els hi va fer un pel de gracia i despres d'aixo va quedar molt amistat amb l'exercit, que inclus a casa seva l'anaven a visitar. Molt bon noi i amb els anys va millorar bastant.


Maria Pilar (Valeria)