El bes d'esquimal.

Un relat de: Melangia

La Tània i en Sergi feia deu anys que es coneixien. S'estimaven molt, però com moltes parelles, la monotonia havia fet empremta en la seva relació.

Era dissabte i anaven en cotxe. Com cada dissabte, anaven al cine, a fer el got i després sortien de marxa.
Eren les sis de la tarda; es dirigien cap al cinema. No es diuen res. Ell tenia posada la seva atenció en el partit de futbol que jugaria el Barça aquella tarda i, ella, pensava en el vestuari que portaria al dia següent, ja que tenien previst assistir al casament d'uns amics.
En Sergi va posar la ràdio; el partit de futbol havia començat. I la Tània, va rebre la trucada de la seva mare: "Ja tens preparat el vestit per demà?. Recorda que tenim hora per anar a la perruqueria a les quatre de la tarda. I ah, recorda que a la cerimònia, hem de ser-hi mitja hora abans..."
Al mateix temps, en Sergi vocalitza: "Goooooooooooool. Ha marcat el Barça".
La Tània, a continuació, li va dir "Baixa el volum de la ràdio que no puc escoltar que diu ma mare".
Gairebé al mateix temps, en Sergi li diu: "Un moment, no diguis res, que no escolto què diuen a la ràdio".
Semblaven dos extranys, dos desconeguts; cadascú d'ells en el seu món. Semblava com si tots dos estiguessin a milers de quilòmetres lluny, malgrat estar l'un al costat de l'altre.
Al cap d'uns segons es miren. Tots dos s'observen. Els hi passa pel cap tot el que han viscut junts. Pensen què ha estat de la seva relació. Pensen i es pregunten per què se senten l'un de l'altre tan lluny, cada cop més lluny, com si entre ells existís un mur de pedra, contra el qual no poguessin lluitar.
Moments després, tots dos varen sentir neguit, ansietat, angoixa i inquietud. Tenien por de perdre's l'un a l'altre. Gairebé sense pensar-ho, es varen agagar de la mà. En Sergi conduïa amb una mà i amb l'altra, agafava la mà de la Tània. Tots dos s'anaren acostant cada cop més l'un a l'altre. Llavors, en Sergi va parar la ràdio i va aparcar el cotxe. Després, la Tània va acostar el seu rostre al d'en Sergi i li digué: "Tanca els ulls, Sergi". La Tània, sempre li havia agradat el nas d'en Sergi; tenia un nas ni molt gran ni molt petit i molt ben format. Veritablement, el feia molt atractiu.
A continuació, la Tània, sense deixar la mà d'en Sergi, va refregar el seu nas, molt suaument, amb el d'en Sergi. Llavors en Sergi va obrir els ulls. Quan es varen mirar, mil espurnes de llum varen sorgir; l'esperit dels dos va tornar a fer-se present i varen sentir que no podien viure l'un sense l'altre.
Aquella tarda, quan van entrar al cine, no van mirar el cartell. Es van endinsar a la primera sala i es van asseure a les butaques. I quan va acabar la pel·lícula, encara tenien les mans agafades, els llavis desgastats dels besos, els ulls perduts en les seves mirades i el nas vermell.

El bes d'esquimal havia fet renéixer altre cop el seu amor, perquè l'amor és per descobrir, viure i tornar a inventar cada dia.

Comentaris

  • He llegit[Ofensiu]
    Perestroika | 04-01-2006

    tots els teus relats, principalment perquè m'ha cridat l'atenció el teu nom.

    I comento aquest, és el que més m'ha agradat.
    Tan de bo amb un petó d'esquimal, es pogués fugir de la rutina, tan de bo les parelles que s'estimen duressin per sempre.....

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

34447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com