Eficàcia provada

Aquell vespre miràvem la televisió esperant que arribes l’hora de posar a dormir la canalla, quan vam sentir miols rere la porta de l'entrada. Els dos petits de casa ja l’anaven a obrir quan els vaig aturar. No. Res d’obrir. No vull cap gat a casa. Ves a saber si el seu pèl ens provocaria al·lèrgia o ens quedaríem sense el peix.

Tot el que vaig deixar anar no fou gaire convincent, però el meu to desesperat va frenar-los.

Al matí, en sortir fora, vaig veure de passada una cua fosca que s’escolava rere la tanca de xiprer. Quin problema, s’havia quedat. No podem deixar entrar un gat negre a casa, vaig dir a la canalla.

A la tarda, en arribar de la feina, vaig donar una ullada al jardí i no vaig trobar cap rastre del gat. Vaig respirar tranquil·la. Ja dins de casa, mentre els nanos miraven dibuixos animats, em vaig posar a fer endreça i com que hi havia força roba bruta vaig mirar de posar una rentadora. Però no funcionava. Maleït bitxo, vaig pensar, només unes hores de rondar-nos i ja ens ha portat mala sort.

El tècnic va venir l’endemà, i només li va caldre revisar el filtre de la rentadora per saber que havia passat. I és clar, una cosa així no la cobria la garantia.

Però si us dic la veritat, se’m va escapar un somriure en pensar en aquell anunci de detergent blanquejant que últimament passen per la tele.