Efectes especials

Un relat de: Josoc
Del paper a la pantalla:
Efectes especials

En Roger i l’Anna eren amics des de l’institut. Sí, sí, amics, res més que això i tant com això. S’avenien força, tot i que, com és natural, tenien gustos i preferències diferents. Per exemple, a ell li agradava més el cinema i a ella més la literatura. Sobre això sostenien llargues discussions. En Roger creia en allò de: “una imatge val més que mil paraules” i l’Anna no ho admetia.
-Les pel•lícules sempre necessiten un guió escrit- deia.
Les argumentacions d’ell consistien en mostrar vídeos en els que, sobretot, sortien escenes d’efectes especials, en les que, deia, les paraules sobraven.
L’Anna evocava les de Paul Auster en rebre el Premi de Literatura Príncep
D’Astúries, explicant que la lectura provocava un curiós efecte entre el lector i l’autor, un curiós efecte conversa entre desconeguts, en la més gran intimitat i a través de temps i temps.
-Jo penso –insistia l’Anna- que els escriptors estan sempre una mica als núvols, que són o se senten diferents de la resta. Són capaços d’estar tancats en una habitació, escrivint, dies i dies, com el mateix Paul Auster explica en el seu llibre “Triologia de Nova York” i des d’allà obrir el món a moltes persones. No és un efecte especial aconseguir això?
Al final d’una discussió d’aquest tipus, en Roger va proposar de fer una aposta:
-Fem-nos un petò tu i jo, dels de pel•lícula –va dir- davant d’ una càmera, amb l’automàtic posat. Veurem si fa més impacte la foto obtinguda que un escrit que tu puguis fer, explicant-ho.
Però el que havia de ser un fred experiment científic, es va convertir sense prèvia voluntat dels experimentadors, en tota una altra cosa. Ell va notar que la suavitat i la calidesa dels llavis d’ella, li penetraven a la sang i l’Anna va sentir que la força creixent dels llavis d’ell li transmetien una sensació de virilitat abans mai rebuda.
Es van separar una mica sufocats. Ella no tenia ganes d’escriure, en aquell moment. Qui havia guanyat l’aposta? Van decidir declarar-la nul•la. Però sí que hi havia hagut efectes especials . I tant! La seva amistat es va convertir, a partir de llavors, en una altra relació, potser, potser, en una convivència més unida... per sempre? Chi lo sa!



Comentaris

  • Naturalitat[Ofensiu]
    kukisu | 21-01-2011 | Valoració: 8

    Molt ben tramada aquesta història, tan senzilla i natural com la vida mateixa. Et felicito ben cordialment, Josoc...

  • Repte superat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-01-2011

    Bé, potser no cal ser tan acurat com l'Auster, i en noranta minuts pots construir un relat tan ben lligat com aquest, que a més a més, és d'aquells que quan els llegeixes dius: "Ostres! aquest m'agradaria que fos meu!"
    Més que un simple relat, és una imatge amb efectes especials, jocs de paraules i de situacions que tenen molt de mèrit per fer-ho amb tant poc temps. Felicitats i bons Reis!

    Ferran

  • Un repte difícil i una història versemblant[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-01-2011

    Caram, Montserrat, és un Repte difícil, aquest de trobar-te amb un títol i un temps relativament breu per escriure un conte ben lligat.
    Tu, però, ho has superat amb gràcia i amb èxit!

    Has aprofitat molt bé la temàtica proposada en més d’un sentit i has narrat una història versemblant.
    Estàs feta tota una escriptora!

    T’envio una abraçada per a celebrar-ho,
    Unaquimera

  • bonic relat[Ofensiu]
    joandemataro | 04-01-2011 | Valoració: 10

    que dóna perr a la reflexió i a més descriu les sensacions d'un petó apassionat
    una abraçadota des de mataró
    desitjo que els reis et portin moltes alegries
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.