Efectes especials

Del paper a la pantalla:
Efectes especials

En Roger i l’Anna eren amics des de l’institut. Sí, sí, amics, res més que això i tant com això. S’avenien força, tot i que, com és natural, tenien gustos i preferències diferents. Per exemple, a ell li agradava més el cinema i a ella més la literatura. Sobre això sostenien llargues discussions. En Roger creia en allò de: “una imatge val més que mil paraules” i l’Anna no ho admetia.
-Les pel•lícules sempre necessiten un guió escrit- deia.
Les argumentacions d’ell consistien en mostrar vídeos en els que, sobretot, sortien escenes d’efectes especials, en les que, deia, les paraules sobraven.
L’Anna evocava les de Paul Auster en rebre el Premi de Literatura Príncep
D’Astúries, explicant que la lectura provocava un curiós efecte entre el lector i l’autor, un curiós efecte conversa entre desconeguts, en la més gran intimitat i a través de temps i temps.
-Jo penso –insistia l’Anna- que els escriptors estan sempre una mica als núvols, que són o se senten diferents de la resta. Són capaços d’estar tancats en una habitació, escrivint, dies i dies, com el mateix Paul Auster explica en el seu llibre “Triologia de Nova York” i des d’allà obrir el món a moltes persones. No és un efecte especial aconseguir això?
Al final d’una discussió d’aquest tipus, en Roger va proposar de fer una aposta:
-Fem-nos un petò tu i jo, dels de pel•lícula –va dir- davant d’ una càmera, amb l’automàtic posat. Veurem si fa més impacte la foto obtinguda que un escrit que tu puguis fer, explicant-ho.
Però el que havia de ser un fred experiment científic, es va convertir sense prèvia voluntat dels experimentadors, en tota una altra cosa. Ell va notar que la suavitat i la calidesa dels llavis d’ella, li penetraven a la sang i l’Anna va sentir que la força creixent dels llavis d’ell li transmetien una sensació de virilitat abans mai rebuda.
Es van separar una mica sufocats. Ella no tenia ganes d’escriure, en aquell moment. Qui havia guanyat l’aposta? Van decidir declarar-la nul•la. Però sí que hi havia hagut efectes especials . I tant! La seva amistat es va convertir, a partir de llavors, en una altra relació, potser, potser, en una convivència més unida... per sempre? Chi lo sa!