Educació de paladars i traïciió

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina

ESCOLA DE PALADARS

"Educar paladars en un ambient tranquil"

El Periódico. 15-08-2007. Suplement estiu pag 14

Aquell paladar era un mal educat: volia patates fregides, hamburgueses, quetxups, frankfurts, bratsburts i coca-coles i d'aquí no el podies treure. Els seus pares, preocupats per aquesta mediocritat gastronòmica, van enviar-lo a una escola de paladars..

Allà va aprendre a menjar llagostes cuinades de mil maneres, bovavants fets a la manera de Cerdenya, de Sicília i de Còrsega, filets de les carns més tendres, a distingir el caviar autèntic dels seus succedanis. Fou educat en la cata dels millors vins: des dels Borgonya als Penedès passant pels del Rhin. Descobrí el setè cel amb unes postres tan meravelloses que no semblaven d'aquest món, dolces, cremoses, quasi musicals. ..

Quan tornà a casa el seu paladar estava educat. En un tres i no res es poliren el patrimoni familiar. I ara tots subsisteixen a base de pa amb oli i sal.






TRAÏCIÓ

"'El meu fill també es dedica al cine. No puc imaginar una traïció més gran. " Ricardo Darín.


El Periódico. 15-08-2007. Suplement estiu pag 20

Contràriament al que els hi passava a la majoria d'adolescents, en Genís admirava moltíssim el seu pare. Ningú era més valent, més decidit, més treballador, més intel·ligent, més llest, més perfecte. Volia ser com ell.

Va decidir estudiar Dret, la mateixa carrera que el seu pare havia estudiat feia trenta anys. Ho va fer amb millors notes que les que havia tret el seu pare. Però ell mai no va arribar a saber que el seu pare fou un estudiant mediocre.

Després començà a treballar al despatx. Al començament, tot va anar com una seda. El seu pare en sabia un niu, era el més honrat, el més hàbil, el millor.

Però després se'n va adonar que tot era més tèrbol, que son pare subornava jutges i funcionaris, que explotava els passants i que només tenia clients rics i poderosos. assió.

Son pare no podia fer-li entendre a aquell ximplet que triomfar era precisament allò.



Comentaris

  • M'han agradat tots dos...[Ofensiu]
    Romy Ros | 20-03-2009

    brevetat, concissos i que fan reflexionar: són dos flaixos de realitat que no s'escapen de la veritat. Realment molt bons!