EDGARD A. DOYLE,cap. 1

"Six little whores, glad to be alive
One sidles up to Jack, then there are five
Four and whore rhuime aright, so do three and me
I'll set the town alight, ere there are two"

"(Sis prostitutes, contentes de viure/
una es topa amb Jack y sols queden cinc/
Quatre i prostituta rimen molt bé, el mateix que tres i jo/
Incendiaré la ciutat i sols quedaran dos). "

"¡Li escric des de l'infiern, senyor Lusk!"

Jack,The Ripper

Manuscrit deixa't per Jack,l'esbudellador, al costat d'una de les seves víctimes.

1888,Londres

La consulta de Edgard A. Doyle,situada a Canterbury Street numero 22 no era especialment visitada.Els seus clients solien ser d'allò més singular, sovint coberts sota obscures caputxes, amagant el seu rostre pàl·lid i mirada nerviosa. Allò no feia més que augmentar els rumors sobre el que s'amagava dins aquelles quatre parets. El forner del barri explicava a tot aquell que li prestés atenció,que no eren pocs precisament, que el seu propietari "jove,alt com un pi i pàl·lid com la lluna plena" havia venut la seva anima al mateix Diable en el transcurs d'un misteriós pacte. D'altres veïns no eren tan agosarats en les seves mentides i deien que es tractava d'un doctorat desheretat de la seva noble família pels seus experiments que mereixien el càstig de Déu. Tot allò ho tenia ben present de Charles Carroll mentres colpejava amb el picaport la robusta porta d'entrada.. Les seves cames semblaven defallir . El bategar del seu cor prenia ressò a les seves orelles.

-Endavant.-li indicà una veu semblada sortir del més profund de l'infern.

La porta romania oberta sense que ell s'hagués adonat. Entrà encongit en si mateix. La seva mirada recorregué tot el rebedor adornat sols per un petita taula on reposava un gerro de cristall amb dues roses pansides. Sols volia fugir d'allà el més ràpid possible, però major encara era la por de tornar-se a enfrontar amb el terror que l'esperava a la seva llar.A pocs metres una escletxa de claror li serví de guia per avançar. Ho va fer procurant fer el menor soroll possible, com un lladregot a mitjanit. Que dirien d'ell si s'assabentessin de la seva visita?Seria la riota de coneguts i desconeguts. El farien fora de la fàbrica fins i tot. Però ho tenia que fer, era l'única salvació que semblava quedar-li, si no per ell per la seva estimada.

Entrà dins l'habitació que sols era il·luminada per una fragil espelma situada en una taula central. A través de l'espès fum intuïa un pobre i vell mobiliari compost per una biblioteca, una llar de foc i dues butaques. Amuntegats per tot arreu desenes i desenes de llibres de totes èpoques i diaris ja esgrogueïts.
-Perdoneu el desordre i preneu seient, per favor.-li demanà la veu infernal des de un dels seient.

L'obeí cegament.A pocs metres seu ja endevinava el rostre d'aquell estrany amfitrió, el motiu de tanta xerrameca entres els més supersticiosos. Un rostre d'angles marcats,espès bigoti sota un nas aguilenc i obscura mirada que feien témer el pitjor que pot ocultar un esser humà.El seu front era acabat amb dues importants entrades on el seu cabell negre com el carbó era apressat enrera.El seu cos, que s'endevinava prim en extrem tot i que d'important alçada, era cobert amb un batí escarlata i lligat amb deixadesa a la cintura per un cordó trenat i daurat.

Continuarà....