Dues infra-històries

EL VENT ENAMORAT

El vent fa mil.lenis que està enamorat de la lluna. La lluna fa mil.lenis que li dóna llargues perquè, en realitat, està enamorada del sol.

Un dia, però, la lluna es mostra especialment impúdica i el sol caigué als seus peus de quatre grapes.

I vet aquí que el vent els trobà copulant desesperadament.

Llavors el vent comença a bufar amb tota la ràbia que era capaç. Vinga ciclons, vinga vendavals, vinga ventots a mils de kilòmetres d'hora.

Però no hi havia res a fer: com més fort bufava el vent, el sol i la lluna més s'escastaven l'un amb l'altre. Per a ells el vent no existia. Els únics que pagaven els terrabastalls eren els homes, les bèsties i les plantes.




EL PRIMER I UNIC DISCURS D'INCITATUS

La majoria dels senadors s'havien mostrat contraris a que Incitatus, el cavall de l'emperador Calígula, fos senadors. Dic la majoria perquè la majoria pensaven que ser senador encara era quelcom important i decissiu a Roma, quan a l'hora de la veritat ja només era un càrrec estètic i, a més, mal vist per les classes populars, que odiaven els senadors i adoraven Calígula per totes les putades que els hi feia.

Però el que ningú esperava és que un dia Incitatus fes un discurs.

Calígula era present a la sala i fou el primer sorprés. Aquell cavall era ximple: el que era una burla a la subnormalitat dels senadors, el cavall s'ho havia pres seriosament. I vet aquí que no se li havia acudit res més que fer un discurs sobre l'importància dels equins i la justícia del seu alliberament per part de l'home. I, afegí, que, com que el planeta era de tots, els animals també tenien dret a assistir a les assemblees i dir-hi la seva.

Fou el discurs més revolucionari que mai s'havia sentit fins llavors i també el discurs més revolucionari que mai no s'ha sentit des de llavors, ja que els homes mai més no han gosat donar la paraula a les bèsties.

Calígula acabà amb la vida d'Incitatus de la mateixa manera covarda i menyspreable amb que acabava amb la vida de tots els senadors molestos.