Dubte

M'està entrant soneta.

Els nens dormen.

La Maite també.

Nou kilòmetres per la propera àrea de servei. Hauré d'aturar-me a fer una becaina o prendre un cafè.

No, un cafè no, que aleshores aquesta nit no descansaré prou i m'espera un dilluns dur de feina.

Sí, millor una becaina de deu minut, n'hi haurà prou.

Tant de bo això fos un somni, m'abandonaria i em posaria a dormir ara mateix.

Alguna vegada he somiat que m'entrava son conduint, i l'angoixa de si era somni o realitat em privava d'abandonar-me al descans.

Compte, que trepitges línea.

I si ara estigués somiant com les altres vegades? Em podria posar tranquil•lament a dormir sense haver d'esperar el parell de kilòmetres que deuen quedar...

I que em desperti la Tarribas, tu. "Desperta Catalunya! són les..."

Sí, dec estar somiant...