Dones grans i grans dones

Un dia, ja fa temps, a l'estació de Sants vaig veure una dona carregada amb dos maletes i cinc o sis gossos, la dona marxava de viatge. Me la vaig quedar mirant amb la boca oberta, perquè jo tinc un gos i sempre és una mena de problema, llavors me'n vaig adonar que més aviat mental, això, dur-lo de viatge. Aquella dona no en tenia cap. Les maletes semblaven pesades. Jo seia en un banc i l'observava, en un moment donat va haver de fer una gestió i va deixar les maletes vigilades pel ramat de gossos que va lligar a una barana. Era una dona d'uns setanta anys, em va semblar molt valenta.

Avui, uns anys després, en una casa senyorial modernista que té una torre amb una teulada de ceràmica he vist que hi viu una altra dona gran, jo em pensava que aquella casa era buida perquè l'aspecte és vell, vell i senyorial, però no, m'ha sorprès veure-hi un altra dona amb un altre ramat de gossos, quatre o cinc que quan la dona ha sortit al balcó, allà a les nou del matí, han començat a bordar tots de cop. La dona es deu sentir segura amb tots aquells gossos, vivint en un palau així tota sola.

I no sé perquè m'ha vingut a la ment pensar que la dona es moriria, no sé perquè m'ha vingut aquest pensament, es moriria i ja ningú hi viuria allí d'una forma tan romàntica perquè les generacions que la succeirien segur que no entendrien la vida igual, ves a saber potser vendrien la casa vella a un constructor ves a saber i llavors penso que les dones gestionen el món amb amor, bé aquestes dones que estimen els animals. Aquella dona no es gasta diners en arreglar la cosa, la casa és prou agradable sempre i quan hi visquin els gossos amb ella. Res de gastar diners inútilment.

I també he pensat més coses, he pensat que la dona preferia la companyia dels gossos a la d'un home, perquè hi ha un munt d'homes que no saben viure amb dones velles, perquè hi ha un munt d'homes que es pensen que ells no envelleixen. De totes maneres aquella dona semblava molt feliç i tranquil·la.