Donar gat per llebre

De les fondes, restaurants i becs se'n ha dit de totes, la veu popular quan vol ridiculitzar es queda sola, en aquest moment no em ve res al cap, però de vegades, n'he sentit algunes que es queda sola, si més no, ja veig que l'estructura dels animalets és confusible una amb altre i la imaginació va de pressa pensant si és un conill o si és un gat. Una vegada vaig llegir, no sé a on, que a Barcelona hi ha un hostal que li deien de la llebre, doncs perquè donaven, deien, gat per llebre. La veu popular deia que l'hostaler, comprava tots els gats que se li presentaven al preu general de dos rals. Els concurrents, quan els presentava el plat de llebre, recitaven una oració de valor màgic, mercès a la virtut de la qual podia saber-se si el servien llebre, o bé gat, doncs si era gat la bestiola prenia vida i fugia, del contrari, no. Sigui el que sigui quan l'hostal del que parlem, el cert, és que durant el segle passat hi havia uns pelagats, que es dedicaven a cassar gats, els posaven dintre un sac, el qual copejaven nombroses vegades contra el terra fins que entenien que la bèstia era morta. Aleshores la pelaven, venien la pell a pellaires especialitzats, pel preu de dos rals. Un gat doncs, en mans d'un pelagats, valia una pesseta. Els negociants actuaven especialment pels mercats, on solen abundar aquests animals. Eren misteriosos, doncs amb una pesseta al dia es donaven una bona vidassa. Generalment un cop havien agafat un gat, plegaven i es lliuraven a la vagància n'espera de l'endemà poder-ne agafar un altre.
Fa una vintena d'anys, encara existia la indústria de pelagats, exercida per mitja dotzena de galifardeus, i molt possiblement que encara es practica avui, per bé que creiem que els preus deuen haver variat molt. Aquesta feina és conservava per la feina d'uns quants que feien espolsador i deien que la pell de gat era més consistent i no queia el pèl; i així va seguir aquesta petita indústria algun temps a la nostra ciutat.