Dona llum

Un relat de: BARBABLAVA

Va tancar els ulls: una intuïció.
Va aturar el futur.
El va tallar de quall.
El fil de sa vida, el cordó umbilical
que l'unia a les seves expectatives...
Tot per un nadó de sol,
tot per un estany d'esperances
que li sortia...
en cada frase, en cada paraula,
quan tancava els ulls.
I quan els obria
hi tenia el resplendor d'un nen
de futur.
Res com una mare per saber...
Una deessa de saviesa
que fa màgia i dóna-llum.
Com ningú altre ho pot fer:
només la mare!
En cada silenci sentia un bategar nou,
una empremta als seus endins.
Res com una mare.
Tot a agrair-li. Tot.

Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    llu6na6 | 24-09-2005 | Valoració: 10

    T'havia perdut de vista BARBABLAVA.
    Sóc "estrangera i "llu6na6" (perquè sóc molt depistada...)

    M'ha agradat molt aquest poema tan lluminós i ple d'un amor tan sincer, d'una valoració a la mare tan dolça i commoguda.

    Et felicito BARBABLAVA. Ets un fill extraordinari i, ara que me'n recordo:

    vam quedar que jo, que sóc mare de 5 et renyaria de tant en tant, oi? Així que et renyo, i molt. (D'haver-te oblidat de mi..., és borma!)

  • Un estany d'esperances[Ofensiu]
    Jofre | 21-07-2005 | Valoració: 10

    Barbablava (5A,3B...),

    ...nadó de sol
    nen de futur...


    Subscric el que diuen aquestes tres excel·lents dones.

    PS: què vol dir exactament "Barbablava"?

  • Un gran misteri...[Ofensiu]
    Maragda | 29-04-2005 | Valoració: 10

    El puríssim sentiment que et desvetlla la mare t'honora com a fill i com a home. No hi ha res més misteriós ni més imponent, ni pot ser més meravellós, que el fet de concebre. I això fa que tot el significat que empresona el mot -mare- creixi d'una manera desmesurada quan comences a pensar en l'inabastable engranatge que compon la humanitat. D'altra banda la mateixa proporció s'empara de l'amor que traspúa d'una mare vers el seu fill, al qual sense dubtar donaria la pròpia vida. El teu poema, una autèntica i molt bella mostra de respecte i tendresa, deu haver omplert, ben segur, d'emoció, el pit de la qui et posà al món. Et felicito!

  • M'agraden[Ofensiu]
    Lavínia | 26-04-2005 | Valoració: 10

    les tres roses i el teu poema, per la qual cosa
    com a dona i com a mare me n'enorgulleix que algú escrigui un relat sobre la maternitat, sobre el fet de parir, perquè és un moment inoblidable.
    que aquesta "resplendor d'un nen de futur" no s'apagui i a tu no se t'apagui el bon fer que tens a l'hora d'escriure.

  • El miracle de néixer...[Ofensiu]
    brideshead | 26-04-2005

    el miracle de la vida... tot un homenatge a les dones, a les mares, únics éssers privilegiats per donar la vida...
    Has escrit un poema preciós, dolç, tendre. Té la senzillesa aquella, que m'agrada tant, de tot text que només vol expressar amor, gratitud... i en aquest cas, un amor especial, que va més enlllà de qualsevol altre sentiment: parlar-nos de l'amor que sents per la mare, pel seu recolzament, pel seu suport en tot moment de la vida.
    Com no podia ser d'altra manera, s'ha sortit una altra petita joia. Felicitats!
    Ah! i les roses que has penjat, i el nou text per donar la benvinguda a la primavera, fantàstics!
    Una curiositat: és un text teu? Si és així, podria ser un altre bell poema de la teva "obra literària" a Relats!
    Una abraçada, Toni, i felicitats endarrarides pel teu aniversari... ho vaig llegir al fòrum,... però tard!
    Un petonet. Ja estic esperant el relat 28...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

77381 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.