Dona gitana de la Mariola amb mocador verd al cap

Un relat de: lluisba

Sota el mocador hi ha un cavall
d'aigua del riu Segre, nocturna, plena de peixos
(anguiles, serps, granotes i capgrossos)
que per les mans s'escola
entre anells d'or com de reina mora. Riu o plora?

Corre avall pel carrer de la Mariola
i s'atura el vol de les cortines per veure-la passar,
com passaria el carro de les flames.
Un peu nu i a l'altre la xancleta brasilera
espeteguen contra l'asfalt
que s'avergonyeix de no ser
terra humida i fresca plena d'herbes i formigues.

El motor dels cotxes s'alenteix
i frena el núvol dalt del cel, i tot és un segon
com d'abans, com quan el món va començar,
l'instant just d'abans del big bang, tan pur,
quan el caos i el magma eren el cel i la terra
i res no prefigurava ni Europa ni l'euro
ni res imaginava que un mal dia existirien
banquers, comercials, immobiliàries.

A les dents blanques i serrades s'insinua
el deix de la fulla del ganivet, i té tanta pólvora
als ulls que, si mai s'encengués,
cremaria tota Lleida, i potser el món sencer.

Comentaris

  • ginebre | 15-07-2007

    brutal. molt bó. Té moltíssima força
    l'asfalt avergonyit, la pòlvora als ulls.
    és un poema totalment visual , la "veig" amb moviment i tot. L'incendi es produeix.
    És original, dinàmic i alhora estàtic, un instant en moviment aturat.
    El títol totalment píctòric, ajuda molt a la sensació plàstica i visual. Colors.

  • Ets de Lleida?[Ofensiu]
    AuRy_22 | 08-07-2007

    M'agrada molt com escrius...

  • Un poema=foto[Ofensiu]
    maitetxu | 07-07-2007 | Valoració: 10

    Com una foto que retrata un instant màgic. Com pots anar-te'n fins al big bang a partit d'una gitana que corre pel carrer? Felicitats!

  • Ulls profunds[Ofensiu]
    Naiade | 28-06-2007 | Valoració: 10


    T'he conegut pel fòrum. He tingut curiositat, crec que no t'havia llegit mai, i m'he emportat una agradable sorpresa al trobar aquest relat tan realista, descriptiu i profund.
    Me'n alegro que també pintis.
    T'aniré llegint

    Salutacions
    Naiade

  • gypsy | 12-06-2007 | Valoració: 10

    quina estampa veig passar, els peus nus avergonyint l'asfalt per ser asfalt i la nostàlgia de les arrels, de les olors, de les natures salvatges com la seva ànima indomable. Hi ha éssers que no han nascut per viure encadenats, són lliures i fets d'una pasta estranya i incomprensible, mostrada en el seu esguard altiu i segur.
    Atures l'instant i ens l'apropes perquè observem amb precisió la imatge i no ens perdem cap detall, quasi es pot sentir música i l'olor de flama d'aquests ulls feréstecs.

    M'agrada aquest relat poc ortodox i els detalls de la imatge barrejats amb la necessitat indefugible d'entendre els orígens que ens han portat fins aquí, ara, en aquest moment i no a cap altre lloc ni de cap altre forma.

    Gràcies per ferme'l conèixer, m'aporta una manera diferent de veure la literatura, una altra forma d'escriure que m'atrau i m'obre noves perspectives que per ara no coneixia.

  • no sol comentar ni en sé[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 10-06-2007

    però mira aquesta cosa m'agradat.

  • no puc valorar[Ofensiu]
    ANEROL | 10-06-2007

    t'he reellegit i m'agrada, però em costa; ho tornaré a fer un altre moment, ets un dels meus referents

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

86061 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/