Dona esclat

natural i càlida en aquests versos que retraten una imatge. Personalment, he sentit una especial atracció per aquest:
"mentre tu romans trencada
en bocins de bellesa
escampats en un llenç dibuixat"
Bellíssim!
Una abraçada

i estranyesa.
Concreció... bellesa.

intens, sutil, i tan i tan teu...
un peto molt fort!

**
que un dia et va fer quadre,
intensitat, estranyesa.
**

d'una tendre bellesa insuperable...

quina expressió més impactant:

bocins trencats de bellesa en el lleç dibuixat...

un petó molt dolç!!

Ja el vaig llegir al Repte poètic, que trobe una magnífica idea del manel...
Em va semblar aleshores, i també ara, una magnífica interpretació del quadre:
"...mentre tu romans trencada
en bocins de bellesa
escampats en un llenç dibuixat."
Magnífica la definició!!!
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS Per cert, ja m'explicaràs què fas amb l'Andreu Buenafuente...

El vers just per expressar la tendresa. I també la paraula adient quan ha de despertar ànimes. I l'accent precís quan ha de tallar...
Espero i desitjo que l'esclat, sempre sigui un esclat de vida. Ningú no té dret a sotmetre els sentiments de ningú.

salut, onatge.

"misteri profund
soterrat en el record
d'un cadàver exquisit"

Com més et llegeixo més m'agrada el que escrius.

El teu poema és bellisim, ple de sentiment, molt emotiu...
Felicitats, expresses el que sents amb unes paraules tan belles que com a lectora i amiga no puc evitar emocionar-me.
Una abraçada molt forta.

entrar
i nedar

tan sols cal
demanar la clau