passejant pels núvols

Un relat de: blog:relatsduncalamar
Desitges els meus petons
i els busques on no son,
No saps si d'aquí o d'allà
Estàs ancorada al passat
vius del record

Somies el que volem
mentre ens passegem
pels núvols dels meus somnis,
Desperta, alçat i vola,
t’agafaré si caus o tremoles

Un dia el sol ens il·lumina
irradiant bellesa al nostre voltant
i un altre, la pluja ens colpeja
com el despertar d’un mal son

Que bonic es riure d’amor
i plorar somriuen
quan estàs entre els núvols dels meus somnis

El camí està fet
però en ell no existim.
Dibuixa colors en un paper
i farem d’ell el nostre món

Estàs aquí,
els teus ulls miren amb expectativa
cada pas de la meva ment
esperant que en algun moment
les nostres mirades es creuin
i les pors desapareguin

Vius en mirades forçades
en t’estimo buits
abraçades simbòliques
esperant que algun dia
les paraules t’acostin a mi

A la llum de la nit
i a la foscor dels meus somnis
junt viurem de records eterns
mentre en ells
passejant pels núvols
Serem tu i jo

Comentaris

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 03-05-2021 | Valoració: 8

    Molt bonic el poema.

    Continua escribint així val la pena llegir-te!