SOM GIOTANOS DE L'AMOR

Un relat de: blog:relatsduncalamar
La vida és màgia,
aquella que espanta i il·lusiona.
Vas arribar sense pensar-me,
i en tu visc en el present.

No seràs fàcil.
Sé que demà no estarem aquí,
no estarem vius,
però vius, viurem l'un en l'altre.

Sense córrer hi ha pas lent
dibuixarem el nostre present,
he somiat amb la teva ombra al meu llit,
i al despertar té imaginat somrient.

La primavera no floreix,
el bon temps es retarda,
però les estrelles brillen i il·luminen
a cada nostre pas.
Som gitanos de l'amor

No sé si serem somnis,
enveges saludables o despertar de silenci,
però a cada pensament un somriure gratuït.

La muntanya és alta,
el camí es fa llarg,
però llarg al teu costat tot és ràpid,
el temps es para als meus braços.

No sé si màgia.
No sé si somni.
La vida et regala moments,
la vida et regala persones.
Som gitanos de l'amor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer