PETONS

Un relat de: blog:relatsduncalamar
Per naturalesa i antecedents des del primer dia de la nostra vida, vàrem descobrir la llum i a la vegada els petons.
Els petons d'emoció de la mare en veure'ns
Els petons de seguretat i complicitat del pare
Els mil petons a la galta de l'àvia
Els hola amb petons de benvinguda
Els arreveures amb petons de comiat
El primer peto ple de timidesa i d'intenció
El peto que recordem eternament
El peto que no sabíem que seria l'últim d'aquella persona especial
El peto que et despertava el teu costat més sensual i primat
I fins i tot, en el nostre últim adéu i siguem el mirall dels sentiments dels què ens miren i ens diuen fins a sempre, tindrem petons, petons que odiarem no sentir, no gaudir, no poder retornar.
Ara, demà, i sempre, com la necessitat de respirar, que no em faltin mai els teus petons, petons que ho son tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer