PETONS

Un relat de: blog:relatsduncalamar
Per naturalesa i antecedents des del primer dia de la nostra vida, vàrem descobrir la llum i a la vegada els petons.
Els petons d'emoció de la mare en veure'ns
Els petons de seguretat i complicitat del pare
Els mil petons a la galta de l'àvia
Els hola amb petons de benvinguda
Els arreveures amb petons de comiat
El primer peto ple de timidesa i d'intenció
El peto que recordem eternament
El peto que no sabíem que seria l'últim d'aquella persona especial
El peto que et despertava el teu costat més sensual i primat
I fins i tot, en el nostre últim adéu i siguem el mirall dels sentiments dels què ens miren i ens diuen fins a sempre, tindrem petons, petons que odiarem no sentir, no gaudir, no poder retornar.
Ara, demà, i sempre, com la necessitat de respirar, que no em faltin mai els teus petons, petons que ho son tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: