Cercador
tocar el cel
Un relat de: blog:relatsduncalamar- Compartir:
Ets un nen i somies que voles. Imagines la sensació que deuen tenir els ocells al dibuixar aquelles paràboles tan impressionants. La sensació de llibertat, de control. Tens el món als teus peus i tot et sembla insignificant. Gaudeixes del vol, del cel, de la llibertat. L'aire que córrer per la teva cara, t'obliga a somriure.
Em fas viure, enamores amb el teu vol, em sedueixes amb cara gir. Gràcies per ser les meves ales, sense tu, el cel estaria massa lluny.
Em fas viure, enamores amb el teu vol, em sedueixes amb cara gir. Gràcies per ser les meves ales, sense tu, el cel estaria massa lluny.
Comentaris
-
Llibertat.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-06-2020 | Valoració: 10
Aquest net se sent lliure i vol ser més i tocar el cel, cada vegada més, com un ocell, que somriu al món. Amb molta fantasia ho descrius, que sembla que vola.
Enhorabona per aquest microrelat, que m'ha agradat.
Salutacions. -
un somni[Ofensiu]Atlantis | 09-06-2020
Tenir ales i volar...es un somni alliberador. Potser també algunes vegades hem portat ales i per aix`ens sentim lliures i feliç.
Em sembla que acabes d'arribar a relats. Et dono la benvinguda.