NITS SENSE DORMIR

Un relat de: blog:relatsduncalamar
La nit passa. Els dos abrigats pels mateixos llençols. Tens la sensació que el llit fa cinc metres. Ningú dorm però el silenci és de funeral. Quina contradicció. Les pulsacions estan més a prop d'un atac de cor que de la fase rem del son. Hem discutit. Vam discutir. Res canvia. Res es parla i com a resultat, res s'arregla. La nit transcórrer. Esperes una paraula conciliadora, però només reps esbufegades de frustració al teu costat, fruit de la baralla interna que té amb el seu "ego". No et veu però plores en silenci. Fa massa dies que ho intentes i ha estat impossible. Silenci. No diu res. El punt mig cada cop està més lluny. Ahir et feia por. Avui ets tu, i tu ets més forta que tot. Sona el despertador, comença el dia però saps que amb ell, està tot acabat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer