Cercador
Dolor
Un relat de: Alex RoaPren la meva ànima i porta-la ben lluny,
Lluny de les meves llàgrimes, lluny de les meves mentides, lluny de la teva presència
Guia-la fins la foscor i lliga-la, tan lligada
que encara que s’hi esforci no pugui fugir.
Pren la meva ànima i porta-la ben lluny
Llavors, trenca-la fins que no existeixi,
fins que s’esvaeixi,
Fes-la sagnar, fes-la patir, fes-la plorar...
Colpeja-la amb totes les teves forces;
Assegura’t que desaparegui, assegura’t que no pugui tornar,
Destrueix-la sense pietat...
Quan acabis, surt de la foscor i vine amb mi...
I llavors, pren la meva mà, pren l’altra, abraça’m...
I besa’m.
Lluny de les meves llàgrimes, lluny de les meves mentides, lluny de la teva presència
Guia-la fins la foscor i lliga-la, tan lligada
que encara que s’hi esforci no pugui fugir.
Pren la meva ànima i porta-la ben lluny
Llavors, trenca-la fins que no existeixi,
fins que s’esvaeixi,
Fes-la sagnar, fes-la patir, fes-la plorar...
Colpeja-la amb totes les teves forces;
Assegura’t que desaparegui, assegura’t que no pugui tornar,
Destrueix-la sense pietat...
Quan acabis, surt de la foscor i vine amb mi...
I llavors, pren la meva mà, pren l’altra, abraça’m...
I besa’m.