Disciplina, autoritat, companyonia...

Un relat de: Jan des Val

Que n'és de difícil l'equilibri entre la disciplina, autoritat, companyonia... a l'hora de fer de mestre. Aquests ingredients, tan necessaris a l'hora que el producte surti al punt, han d'estar administrats amb dosis precises, exactes. Si no és així, és fàcil caure en l'autoritarisme. O és possible que la classe sigui un desgavell, amb manca de normes clares, amb excessos per part dels alumnes més forts i més egoistes. Fer de mestre és gairebé un art, comparable a la pintura, per exemple. La composició ha de ser gairebé matemàtica si la vols harmònica. Fer de mestre és com fer de mag, amb pòlvores màgiques i tot. El problema és trobar-les i saber-ne posar les dosis adequades. Només en aquest cas, l'alquimista aconseguirà l'or més preuat, l'educació de veritat.

Comentaris

  • Que bé...[Ofensiu]
    venuseva | 20-11-2007 | Valoració: 10

    Je, je! Que cert que és!! Molt ben trobat i molt ben expressat :)

  • Potser no[Ofensiu]
    florvermella | 11-11-2007

    No és més difícil que un metge fer operacions, un manyà soldar canonades, o un matemàtic integrals. Com aquests exemples, són habilitats que una persona que no les ha estudiat o practicat molt, no pot fer.
    El cas dels mestres és el mateix, no els ensenyen aquesta part del seu ofici. Ni com a teoria a la facultat, ni tot fent pràctiques.
    En definitiva, el problema essencial per canviar l'ensenyament sempre ha estat el mateix, exagerant una mica:
    -I què fem amb els mestres i professors que tenim ara?
    Un reciclatge intensiu, dic jo. Encara que restés hores de classe als nens. El resultat final milloraria.