dins l'armari

Un relat de: manel

El plec del jersei vermell
és gairebé perfecte.
L'aroma que desprèn
és el dia que et somriu
en aquella cantonada.
L'agafo amb totes dues mans,
el teu record és tan lleuger
que sura dins el soroll
de la pols que fuig de la taula.
L'armari et rep amb orgull,
un espai de silenci apilonat
on bateguen el colors del teu cos,
penombra vestida amb
la sang de la nostàlgia,
ofrenes teixides amb flocs
d'escalfor humana.

Comentaris

  • Moltes felicitats![Ofensiu]
    bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10

    I moltes gràcies per ser-hi, per les teves paraules! Una abraçada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • oooohhh[Ofensiu]
    atram | 28-03-2008

    m'ha encantat la musicalitat inicial que imagino recitada en veu alta pausada: " el plec del jersei vermell..." és com l'inici d'una cançó dolça i amable.
    La imatge que més m'ha agradat (que ben trobada!) és "el record lleuger que sura dins el soroll de la pols", és cert, la pols fa soroll, però mai ho havia entès tan bé com fins ara llegint-te.
    Un poema quotidià que passa amb avidesa i gratitud, molt agradable, regust a pau i serenor. I tan curt com intens, deixa un bon sabor llarg al paladar !

    petons cap a girona
    atram

  • angie | 20-01-2008

    M'ha evocat intimitat i sensibilitat, m'ha regalat olor i tacte, he escoltat aquest soroll que descrius (un vers per tancar en una urna, de fràgil que és...).
    Molt bo!
    Per cert, molt bé el teu repte en curs també.

    Petons,

    angie

  • les paraules...[Ofensiu]
    perunforat | 11-01-2008

    fan una dansa molt lleugera, com si fossin peces de roba que es van amollant al racó que els hi pertoca. Inclús s'ensuma el perfum del seu record. Breu però intens.
    Arreveure!

    Perunforat

  • Dins el soroll de la pols...[Ofensiu]
    Anagnost | 09-01-2008 | Valoració: 10

    Aquest és un dels millors poemes que he llegit a RC. Ple de suggeriments, d'insinuacions, com aquest "record tan lleuger que sura dins el soroll de la pols que fuig de la taula", el fa, als meus ulls, un subtilíssim exercici de bon gust poètic, d'aquells que fan ganes de continuar llegint. Preciós.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

432 Comentaris

103714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht